Tórtora turca

Streptopelia decaocto

La tórtora turca (Streptopelia decaocto) és una au elegant i fàcilment recognoscible que s’ha adaptat molt bé als entorns urbans i periurbans de Santa Coloma de Farners. De coloració gris clara i amb una característica franja negra al clatell, és habitual observar-la en parcs, jardins, zones residencials i camps oberts. El seu cant repetitiu i pausat forma part del paisatge sonor de molts pobles i ciutats, on s’alimenta principalment de llavors i petits grans.

Família

Columbidae

Mida

29-33 cm

de llargada

Envergadura

47-55 cm

Pes

150-220 g

Hàbitat

Ambients humanitzats

ciutats, pobles, jardins...

Dieta

Granívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

La tórtora turca és un colúmbid de mida mitjana, més petit i esvelt que el tudó però més robust que la tórtora europea (estival). Té el cos d’un to gris-rosat suau i uniforme, el cap una mica més clar, una característica fina franja negra (com un «collaret») a la part posterior del coll que la fa inconfusible (d’aquí el nom científic «decaocto», que significa «divuit» en grec, referint-se al collaret).

La cua és relativament llarga, amb les puntes laterals blanques molt visibles en vol. Els ulls són d’un vermell-marronós i el bec negre. Els joves no tenen encara el collaret negre i són una mica més apagats.

Hàbitat i Distribució

La tórtora turca és un cas espectacular d’expansió natural recent. Originària del subcontinent indi, va colonitzar Turquia (d’on prové el nom comú) al segle XVIII, i des dels anys 1930 ha fet una expansió fulgurant per tot Europa occidental, arribant a Catalunya als anys 1970-80 i convertint-se en pocs decennis en una de les espècies més comunes dels ambients urbans.

Avui és present a tots els nuclis urbans, jardins, granges i zones agrícoles del territori. A Santa Coloma de Farners és una visitant assídua dels parcs, places i porxos.

Tendència Poblacional

La tendència és clarament a l’alça: la població de tórtora turca continua creixent a Catalunya, encara que en algunes zones ja sembla haver-se estabilitzat als nivells màxims. El seu èxit es deu a la capacitat per aprofitar els recursos de l’antropoecosistema (menjar i nidificacio en àrees urbanes).

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: Té una dieta granívora oportunista: grans i llavors de gramínies, brots vegetals, fruits i, sovint, restes de menjar humà o aliment de mascotes (especialment de gats domèstics i ocells de jardí). Sovint freqüenta menjadores i terrasses.
  • Reproducció: Té una capacitat reproductiva extraordinària, fet clau del seu èxit: pot criar pràcticament tot l’any (sovint 3-5 postes anuals!). Construeix un niu molt rudimentari de branquetes en arbres, edificis, antenes… La femella pon dos ous blancs incubats per ambdós pares durant 14-18 dies. Els polls deixen el niu al cap de 15-19 dies.

Cant i Comportament

El cant és un «coo-coorrr-coo» amb tres notes ben definides, repetit monotonament des d’un punt alt (una antena, una xemeneia, un fil) durant gran part del dia, especialment a la primavera-estiu.

És tan present en les nostres ciutats que sovint passa desapercebut, però és una de les bandes sonores omnipresents de l’ambient urbà català. Té un vol vistós amb un planeig final en què obre les ales i la cua, especialment durant els festejos.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa