Upupa epops
La puput (Upupa epops) és una de les aus més singulars i fàcilment recognoscibles de Santa Coloma de Farners. El seu característic plomall ataronjat amb puntes negres, el bec llarg i corbat i el seu vol ondulant la converteixen en una espècie inconfusible. Habita principalment zones obertes, camps, jardins i espais agrícoles, on busca insectes i larves al sòl. La seva presència aporta un gran valor als ecosistemes i és un dels símbols més emblemàtics de la fauna mediterrània.
Upupidae
26-29 cm
de llargada
44-48 cm
60-80 g
Zones obertes
amb arbres dispersos
Insectívora
La puput és, probablement, un dels ocells més inconfusibles i icònics de la fauna catalana. Té un cos esvelt de mida mitjana amb el plomatge del cap, el coll i el pit d’un rosat-marró clar, mentre que les ales i la cua són d’un patró espectacular de franges blanques i negres molt contrastades, especialment visible durant el vol.
La característica més distintiva és la seva cresta erèctil de plomes ataronjades amb les puntes negres, que pot obrir com un ventall quan es posa alerta o per festejar i tancar plana quan camina tranquil·la. Té un bec llarg, prim, lleugerament corbat cap avall i adaptat a sondejar el sòl. Mascles i femelles són pràcticament idèntics.
A Catalunya és un nidificant estival comú, present a la major part del territori amb predomini dels ambients mediterranis i defugint l’alta muntanya i les zones forestals tancades de la Catalunya humida. Prefereix paisatges agraris tradicionals amb mosaics de conreus, marges, vinyes, oliverars, fruiterars i pastures, sempre amb arbres vells, parets de pedra o construccions que li ofereixin cavitats per niar.
A la Selva la podem trobar als afores dels pobles, a les terres de cultiu i a les vinyes properes. Hiverna en gran part a l’Àfrica subsahariana, però en els darrers anys, i probablement com a conseqüència del canvi climàtic, hi ha cada vegada més individus que es queden tot l’any en zones de terra baixa.
Segons els seguiments del SOCC i les dades dels atles ornitològics, la puput mostra una tendència globalment estable a Catalunya, tot i que pot patir davallades locals a causa de la intensificació agrícola, la pèrdua dels marges arbrats i la desaparició dels arbres vells amb forats. La hivernada és creixent en zones de terra baixa pel canvi climàtic, i Ornitho.cat ha registrat un augment significatiu del nombre d’observacions hivernals durant les darreres dècades.
El seu cant és tan inconfusible com el seu aspecte: un «pu-pu-put» tritonal, suau però molt sonor, que el mascle repeteix monòtonament durant minuts senceres des d’una branca o teulat per marcar el territori. De fet, és el cant qui dona nom a l’ocell en moltes llengües.
El vol és pausat, baix i ondulant, amb un batec d’ales que recorda el moviment d’una papallona. Acostuma a alimentar-se a terra, on camina amb tranquil·litat picotejant aquí i allà. És un ocell molt fotogènic i tradicionalment apreciat al món rural pel seu paper com a controlador d’insectes.
Altres ratapinyaires del terme
