Erithacus rubecula
El pit-roig (Erithacus rubecula) és una de les aus més estimades i fàcilment recognoscibles de Santa Coloma de Farners. El seu característic pit de color taronja rogenc i el seu comportament confiat el converteixen en un habitual dels boscos, jardins, parcs i zones arbustives. De mida petita però molt territorial, s’alimenta principalment d’insectes, cucs i petits fruits, i el seu cant melodiós acompanya sovint les passejades pels espais naturals durant bona part de l’any.
Muscicapidae
14 cm
de llargada
-
16-22 g
Boscos
amb sotabosc, bardisses...
Insectívora
És un ocell menut, rabassut i molt fàcil de reconèixer per la seva característica taca de color ataronjat intens que li cobreix la cara, la gola i el pit. Aquesta taca contrasta amb el ventre blanc i el plomatge del dors, les ales i la cua, que és d’un to marró olivaci.
No presenta un dimorfisme sexual marcat, per la qual cosa mascles i femelles són pràcticament idèntics. Els exemplars joves, en canvi, no tenen el pit taronja sinó que són totalment marrons i clapejats de tons ocres.
A Catalunya és una espècie àmpliament distribuïda i comuna, que prefereix hàbitats forestals amb un sotabosc ben desenvolupat. És molt abundant en alzinars, rouredes, fagedes, pinedes i boscos de ribera, així com en parcs i jardins urbans, on mostra un caràcter molt confiat envers els humans.
La seva presència al territori és contínua durant tot l’any, pel que en diem que és una espècie resident, però al mateix temps a l’hivern la població s’incrementa dràsticament amb l’arribada d’un gran nombre d’individus procedents del centre i nord d’Europa que venen en busca de temperatures més temperades.
Els projectes de seguiment com el SOCC indiquen que el pit-roig és una de les espècies més comunes i detectables a Catalunya. La seva tendència poblacional a llarg termini es manté estable o en un lleuger augment, i el seu estat de conservació no presenta preocupacions significatives.
Té un cant melodiós, refilat i una mica malenconiós que sovint s’escolta a primera hora del matí i just abans de fer-se fosc. Tot i el seu aspecte simpàtic i bonic, el pit-roig és una espècie summament territorial. Tant els mascles com les femelles defensen el seu territori d’alimentació a l’hivern de manera molt agressiva davant d’altres pit-roigs.
Altres ratapinyaires del terme
