Fringilla coelebs
El pinsà comú (Fringilla coelebs) és una de les aus més abundants i fàcilment observables de Santa Coloma de Farners. Present als boscos, jardins, parcs i zones agrícoles, destaca pel colorit plomatge dels mascles, amb tonalitats blavoses, rosades i castanyes. És una espècie molt adaptable que s’alimenta principalment de llavors, fruits i petits insectes, i el seu cant melodiós forma part habitual dels sons que acompanyen els passejos pels espais naturals del municipi.
Fringillidae
14-16 cm
de llargada
24,5-28,5 cm
18-29 g
Boscos
i ambients arbrats
Granívora
El pinsà comú és, segurament, un dels passeriformes més abundants de Catalunya, considerat per alguns el nostre ocell més nombrós. Presenta un dimorfisme sexual marcat. El mascle adult és vistós: cap d’un blau gris pissarra, cara i pit d’un rosat-vermellós encès suau, dors castany, ales i cua d’un negre profund creuat per dues vistoses bandes alars blanques i taques blanques laterals a la cua, molt visibles en vol.
El plomatge nupcial és més intens; durant l’hivern, els tons del cap del mascle s’apaguen una mica. La femella i els joves són molt més apagats: dors marró-oliva, parts inferiors crema-grises, però mantenen les bandes alars blanques i les taques blanques de la cua, els seus millors caràcters d’identificació.
El pinsà comú és present arreu de Catalunya, en qualsevol ambient amb arbres: des dels jardins urbans fins als boscos més apartats, des del nivell del mar fins als 1.800 m d’altitud. La hivernada està reforçada per importants nombres de migradors centreeuropeus, fet que la converteix en una de les espècies més comunes a les menjadores de jardí durant l’hivern. A la Selva i Santa Coloma de Farners és present a tots els boscos i jardins.
El SOCC mostra una població estable a Catalunya, fet que coincideix amb la tendència europea. És una de les espècies indicadores dels ocells forestals comuns en seguiments paneuropeus.
El cant del pinsà comú és inconfusible: una frase ràpida i clara, sempre amb la mateixa estructura, com una caiguda descendent que acaba amb un cop final «txi-txi-txi-tirurutiii-tuit». Aquest cant és tan distintiu que és un dels primers que s’aprenen els observadors d’ocells.
El reclam d’alarma és un «piiink» curt i metàl·lic. Forma estols nombrosos a la tardor i hivern, sovint barrejats amb d’altres fringíl·lids, que recorren camps i marges buscant llavors. És un dels millors cantaires del bosc català.
Altres ratapinyaires del terme
