Passer montanus
El pardal xarrec (Passer montanus) és un petit ocell molt semblant al pardal comú, però fàcilment diferenciable pel seu característic casquet marró i les taques negres a les galtes blanques. A Santa Coloma de Farners és habitual en zones agrícoles, boscos oberts, masies i espais rurals, on troba aliment i llocs adequats per nidificar. Granívor però també consumidor d’insectes durant l’època de cria, és una espècie que contribueix a mantenir l’equilibri dels ecosistemes agraris i forestals.
Passeridae
12,5-14 cm
de llargada
20-22 cm
19-25 g
Camps oberts
amb arbres, marges...
Granívora
El pardal xarrec és el cosí més rural del pardal comú, amb una distribució i ecologia parcialment diferenciades. És lleugerament més petit que el pardal comú, però la seva característica més distintiva és el patró del cap, igual en mascles i femelles: capell d’un castany-roig encès uniforme, galtes blanques amb una taca negra ben definida i arrodonida al centre, i una gran taca negra més petita a la barba.
El dors és castany ratllat de fosc, les parts inferiors clares-blanquinoses i el ventre crema. Aquesta uniformitat sexual contrasta amb el pardal comú i és un dels millors trets per identificar-lo.
A diferència del pardal comú, el pardal xarrec defuig els centres urbans i prefereix els ambients rurals i agrícoles oberts. Es troba a les vores dels pobles, a les masies aïllades, als marges de conreus, a les bardisses entre camps, sempre que hi hagi arbres o construccions on niar i camps oberts on alimentar-se. A la Selva és comú al mosaic agrícola al voltant de Santa Coloma de Farners.
A Catalunya, el SOCC mostra una població globalment estable, però a moltes zones d’Europa occidental el pardal xarrec ha experimentat un descens espectacular, lligat a la intensificació agrícola, la pèrdua de marges arbrats i la disminució de la diversitat de cultius.
El cant és similar al del pardal comú però lleugerament més agut i pur, una sèrie de «txilp-txilp» curts. Té un comportament més tímid i menys familiar amb els humans que el pardal comú. És una espècie social i sovint forma estols nombrosos a la tardor i hivern, sobretot a zones de cereal i marges. Tradicionalment, en català se l’anomena «pardal de teulada» o «pardal de camp» en algunes zones.
Altres ratapinyaires del terme
