Hirundo rustica
L’oreneta vulgar (Hirundo rustica) és una de les aus migradores més conegudes i estimades de Santa Coloma de Farners. Amb la seva cua profundament forcada i el seu vol àgil i elegant, arriba cada primavera després d’un llarg viatge des de l’Àfrica per reproduir-se al nostre territori. S’alimenta exclusivament d’insectes capturats en ple vol, fet que la converteix en una aliada natural en el control de mosquits i altres insectes voladors.
Hirundinidae
17-21 cm
de llargada
32-35 cm
16-25 g
Cels oberts
sobre el camp, prats...
Insectívora
L’oreneta vulgar (o de paller) és, de totes les orenetes, la més icònica i possiblement la primera ocell migrador que la gent associa amb l’arribada de la primavera. Té el cos esvelt, el dors negre amb brillantor blau-violeta intensa, la cara, la gola i el front d’un castany-vermellós encès, una franja negra ampla al pit superior que la separa de les parts inferiors crema-blanquinoses.
La cua és el seu caràcter més distintiu: llarga, profundament forcada, amb dos serrells punxeguts ben separats que poden superar el cos en longitud (especialment en els mascles). Les ales són llargues i punxegudes, ideals per al vol acrobàtic. La femella té els serrells una mica més curts que el mascle.
A diferència de la cuablanca, l’oreneta vulgar prefereix nidificar a l’interior d’edificacions rurals: en quadres, paller, magatzems, garatges oberts, granges, masies. Necessita sempre una porta oberta o un forat per entrar-hi.
A la Selva, és freqüent veure-la entrant i sortint de masies, granges i pallers durant tot l’estiu. Caça preferentment sobre camps de cultiu, prats i ramaderia, on els insectes són abundants.
La població europea d’oreneta vulgar ha mostrat un descens preocupant en les darreres dècades, lligat principalment a la intensificació agrícola, l’ús de pesticides que redueixen les poblacions d’insectes, i la modernització de les edificacions rurals que eliminen els llocs de cria. A Catalunya, el SOCC mostra una tendència globalment estable però amb pèrdues notables en algunes zones.
El cant és un dels més deliciosos del món rural: una sèrie ràpida i variada de notes flautejades i sons gorgolants, emesa des d’un fil del telèfon o una branca. El reclam més freqüent és un «vivit» agut emès en vol.
És una espècie social i confiada amb els humans, tradicionalment apreciada per la cultura rural com a senyal de bona sort i d’arribada de la primavera. «L’oreneta no fa estiu» és un dels refranys més coneguts del nostre folklore.
Altres ratapinyaires del terme
