Oreneta vulgar

Hirundo rustica

L’oreneta vulgar (Hirundo rustica) és una de les aus migradores més conegudes i estimades de Santa Coloma de Farners. Amb la seva cua profundament forcada i el seu vol àgil i elegant, arriba cada primavera després d’un llarg viatge des de l’Àfrica per reproduir-se al nostre territori. S’alimenta exclusivament d’insectes capturats en ple vol, fet que la converteix en una aliada natural en el control de mosquits i altres insectes voladors.

Família

Hirundinidae

Mida

17-21 cm

de llargada

Envergadura

32-35 cm

Pes

16-25 g

Hàbitat

Cels oberts

sobre el camp, prats...

Dieta

Insectívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

L’oreneta vulgar (o de paller) és, de totes les orenetes, la més icònica i possiblement la primera ocell migrador que la gent associa amb l’arribada de la primavera. Té el cos esvelt, el dors negre amb brillantor blau-violeta intensa, la cara, la gola i el front d’un castany-vermellós encès, una franja negra ampla al pit superior que la separa de les parts inferiors crema-blanquinoses.

La cua és el seu caràcter més distintiu: llarga, profundament forcada, amb dos serrells punxeguts ben separats que poden superar el cos en longitud (especialment en els mascles). Les ales són llargues i punxegudes, ideals per al vol acrobàtic. La femella té els serrells una mica més curts que el mascle.

Hàbitat i Distribució

A diferència de la cuablanca, l’oreneta vulgar prefereix nidificar a l’interior d’edificacions rurals: en quadres, paller, magatzems, garatges oberts, granges, masies. Necessita sempre una porta oberta o un forat per entrar-hi.

A la Selva, és freqüent veure-la entrant i sortint de masies, granges i pallers durant tot l’estiu. Caça preferentment sobre camps de cultiu, prats i ramaderia, on els insectes són abundants.

Tendència Poblacional

La població europea d’oreneta vulgar ha mostrat un descens preocupant en les darreres dècades, lligat principalment a la intensificació agrícola, l’ús de pesticides que redueixen les poblacions d’insectes, i la modernització de les edificacions rurals que eliminen els llocs de cria. A Catalunya, el SOCC mostra una tendència globalment estable però amb pèrdues notables en algunes zones.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: Es nodreix exclusivament d’insectes voladors que captura en vol amb el bec obert. Vol a baixa i mitjana altura, sovint molt prop del terra, fent picats i girs espectaculars. La densitat de bestiar afavoreix notablement la seva alimentació, ja que els animals atrauen mosques i altres dípters.
  • Reproducció: Cria entre abril i agost, sovint amb dues postes. El niu té forma de tassa oberta a dalt, fet de boletes de fang barrejat amb saliva i fibres vegetals, enganxat a una biga o cornisa interior. La femella pon entre 4 i 5 ous blancs amb fines taques marrons, incubats durant 14-16 dies. Els polls deixen el niu al cap de 19-23 dies.

Cant i Comportament

El cant és un dels més deliciosos del món rural: una sèrie ràpida i variada de notes flautejades i sons gorgolants, emesa des d’un fil del telèfon o una branca. El reclam més freqüent és un «vivit» agut emès en vol.

És una espècie social i confiada amb els humans, tradicionalment apreciada per la cultura rural com a senyal de bona sort i d’arribada de la primavera. «L’oreneta no fa estiu» és un dels refranys més coneguts del nostre folklore.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa