Delichon urbicum
L’oreneta cuablanca (Delichon urbicum) és una petita au migradora molt vinculada als pobles i zones habitades de Santa Coloma de Farners. Es reconeix fàcilment pel seu plomatge negre blavós, el ventre blanc i la característica taca blanca sobre la cua que li dona nom. Durant la primavera i l’estiu forma colònies de nidificació en edificis i construccions, mentre captura insectes en ple vol amb una gran habilitat. La seva presència és un dels senyals més clars de l’arribada del bon temps.
Hirundinidae
13-15 cm
de llargada
26-29 cm
15-23 g
Cels oberts
sobre nuclis urbans
Insectívora
L’oreneta cuablanca és una de les hirundínides més característiques i visibles del paisatge urbà i rural català, sovint confosa amb l’oreneta vulgar però amb un patró ben diferent. Té el cos compacte, el dors negre amb brillantor blau-violeta i, sobretot, un carpó (la part baixa del dors, just per damunt de la cua) totalment blanc que la fa inconfusible en vol des de baix.
Les parts inferiors són completament blanques, sense la gola taronja-vermellosa de l’oreneta vulgar. La cua és curta i només lleugerament forcada, no els punxons tan llargs de l’oreneta vulgar. No hi ha dimorfisme sexual marcat. Les potes són emplomallades amb fines plomes blanques, un caràcter únic entre les nostres orenetes.
Estretament lligada a les construccions humanes: nia en colònies a les façanes d’edificis (sota els ràfecs, en racons protegits), tant a ciutats com a pobles, masies i edificacions agrícoles. També, més rarament, nidifica a cingles naturals. A la Selva i Santa Coloma de Farners és una visitant estival ben present als cascs urbans, on forma colònies a l’exterior de cases i blocs.
Els seguiments mostren una població globalment estable, encara que algunes zones registren descensos lligats a la pèrdua de nius per accions humanes (retirada deliberada o reformes d’edificis). És una espècie protegida i els seus nius no es poden destruir durant el període de cria.
El reclam és un «trrt-trrt» sec emès en vol, i el cant és una sèrie de notes melòdiques, més suau que el de l’oreneta vulgar. És una espècie molt social: forma colònies on diverses parelles nidifiquen molt a prop l’una de l’altra, i fora del període de cria s’agrupa en grans estols, especialment durant la migració. Veure’n centenars en vol abans de partir cap a l’Àfrica al setembre és un dels espectacles més vistosos de la pre-tardor.
Altres ratapinyaires del terme
