Milà reial

Milvus milvus

El milà reial (Milvus milvus) és una de les rapinyaires més elegants que es poden observar als cels de Santa Coloma de Farners. Fàcilment identificable per la seva cua profundament forcada i el seu vol lleuger i majestuós, acostuma a sobrevolar zones obertes, camps i boscos a la recerca d’aliment. Aquesta espècie protegida té un paper important en els ecosistemes com a carronyaire i depredador oportunista, contribuint a mantenir l’equilibri natural del territori.

Família

Accipitridae

Mida

60-66 cm

de llargada

Envergadura

145-165 cm

Pes

800-1.300 g

Hàbitat

Agroforestals

oberts amb arbres alts

Dieta

Oportunista

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

El milà reial és una de les rapinyaires més elegants i fàcils de reconèixer d’Europa, gràcies a les seves proporcions úniques i a la seva combinació de colors. Té unes ales molt llargues i estretes i, sobretot, una cua llarga i profundament forcada (en forma de V), que constitueix el millor caràcter d’identificació quan es veu en vol.

El plomatge és molt vistos: el cos i les ales d’un to taronja-marró encès, el cap i el coll molt clars (gairebé blancs en alguns individus), i unes grans taques blanques molt visibles a la part inferior de les ales que contrasten amb els tons foscos de la resta de l’ala. Manca un veritable dimorfisme sexual.

Hàbitat i Distribució

A Catalunya el milà reial és present tot l’any, però la seva distribució i abundància canvien dramàticament segons l’estació. Com a nidificant és escàs i localitzat: cria principalment al Prepirineu i Pirineu de Lleida i a la Plana de Lleida, amb una població estimada en 45-50 parelles segons el darrer cens (2014).

A l’hivern, en canvi, és força abundant: arriben centenars d’exemplars del centre i nord d’Europa que es concentren especialment a la Plana de Lleida, on hi ha grans dormidors comunals amb fins a 1.700 individus. A la Catalunya oriental, inclosa la Selva, és sobretot un migrador i hivernant escàs.

Tendència Poblacional

Les dades del Departament d’Acció Climàtica i de l’ICO mostren una tendència positiva tant per a la població nidificant catalana (en lleugera expansió des dels anys 2000) com, sobretot, per a la població hivernant, que ha crescut més d’un 45% des de 2019. Tot i això, és una espècie classificada com en perill a Catalunya pel Catàleg de fauna salvatge amenaçada (Decret 172/2022), perquè a escala europea ha patit fortes davallades i depèn de mesures actives de conservació. Les principals amenaces són l’enverinament il·legal, les electrocucions i la col·lisió amb aerogeneradors.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: És un carronyaire facultatiu de comportament molt oportunista. Una part important de la seva dieta es basa en animals morts (sobretot atropellats a les carreteres) i restes que troba als abocadors i a les explotacions ramaderes. També caça preses vives, especialment micromamífers, ocells joves o malalts, rèptils i grans invertebrats. La seva dependència d’abocadors i carronya el fa especialment vulnerable a l’enverinament secundari.
  • Reproducció: Cria entre març i juliol. Construeix un niu de branques sobre arbres grans, sovint a la vora de paisatges oberts. Una particularitat curiosa és que decora el niu amb materials humans com draps, papers o plàstics. La femella pon entre 2 i 4 ous, blanc-grisós amb taques marrons, que cova durant 31-34 dies. Els polls volen al cap d’unes 7-8 setmanes.

Cant i Comportament

Emet un xiulet aflautat i descendent «viiiiiiiiii-uuu» molt característic, sovint en vol. Vol elegant, alternant planejos prolongats amb batecs d’ales lents. La cua llarga i forcada actua com a timó: el milà reial la fa girar contínuament per mantenir el rumb mentre planeja.

A l’hivern és gregari: a la posta del sol es concentren desenes o centenars d’exemplars en dormidors comunals, formant un dels espectacles ornitològics més impressionants de la Plana de Lleida.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa