Milvus milvus
El milà reial (Milvus milvus) és una de les rapinyaires més elegants que es poden observar als cels de Santa Coloma de Farners. Fàcilment identificable per la seva cua profundament forcada i el seu vol lleuger i majestuós, acostuma a sobrevolar zones obertes, camps i boscos a la recerca d’aliment. Aquesta espècie protegida té un paper important en els ecosistemes com a carronyaire i depredador oportunista, contribuint a mantenir l’equilibri natural del territori.
Accipitridae
60-66 cm
de llargada
145-165 cm
800-1.300 g
Agroforestals
oberts amb arbres alts
Oportunista
El milà reial és una de les rapinyaires més elegants i fàcils de reconèixer d’Europa, gràcies a les seves proporcions úniques i a la seva combinació de colors. Té unes ales molt llargues i estretes i, sobretot, una cua llarga i profundament forcada (en forma de V), que constitueix el millor caràcter d’identificació quan es veu en vol.
El plomatge és molt vistos: el cos i les ales d’un to taronja-marró encès, el cap i el coll molt clars (gairebé blancs en alguns individus), i unes grans taques blanques molt visibles a la part inferior de les ales que contrasten amb els tons foscos de la resta de l’ala. Manca un veritable dimorfisme sexual.
A Catalunya el milà reial és present tot l’any, però la seva distribució i abundància canvien dramàticament segons l’estació. Com a nidificant és escàs i localitzat: cria principalment al Prepirineu i Pirineu de Lleida i a la Plana de Lleida, amb una població estimada en 45-50 parelles segons el darrer cens (2014).
A l’hivern, en canvi, és força abundant: arriben centenars d’exemplars del centre i nord d’Europa que es concentren especialment a la Plana de Lleida, on hi ha grans dormidors comunals amb fins a 1.700 individus. A la Catalunya oriental, inclosa la Selva, és sobretot un migrador i hivernant escàs.
Les dades del Departament d’Acció Climàtica i de l’ICO mostren una tendència positiva tant per a la població nidificant catalana (en lleugera expansió des dels anys 2000) com, sobretot, per a la població hivernant, que ha crescut més d’un 45% des de 2019. Tot i això, és una espècie classificada com en perill a Catalunya pel Catàleg de fauna salvatge amenaçada (Decret 172/2022), perquè a escala europea ha patit fortes davallades i depèn de mesures actives de conservació. Les principals amenaces són l’enverinament il·legal, les electrocucions i la col·lisió amb aerogeneradors.
Emet un xiulet aflautat i descendent «viiiiiiiiii-uuu» molt característic, sovint en vol. Vol elegant, alternant planejos prolongats amb batecs d’ales lents. La cua llarga i forcada actua com a timó: el milà reial la fa girar contínuament per mantenir el rumb mentre planeja.
A l’hivern és gregari: a la posta del sol es concentren desenes o centenars d’exemplars en dormidors comunals, formant un dels espectacles ornitològics més impressionants de la Plana de Lleida.
Altres ratapinyaires del terme
