Ficedula hypoleuca
El mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) és un petit ocell migrador que visita Santa Coloma de Farners durant la primavera i l’estiu per reproduir-se. De comportament inquiet i gran agilitat en vol, captura insectes al vol des de branques i punts elevats. Els mascles destaquen pel contrast entre el blanc i el negre del seu plomatge, mentre que les femelles presenten tonalitats més discretes. La seva presència és habitual en boscos, suredes i zones arbrades ben conservades.
Muscicapidae
12-13,5 cm
de llargada
21,5-24 cm
11-15 g
Boscos caducifolis
madurs en migració
Insectívora
El mastegatatxes és un petit muscicàpid migrador que, malgrat no nidificar a Catalunya, és habitualment observat durant els passos. Mostra un dimorfisme sexual marcat. El mascle de plomatge nupcial té un patró negre-i-blanc inconfusible: cap, dors i ales negres amb una taca blanca a les rèmiges (les bandes alars) i el front blanc, i el ventre i el pit completament blancs.
La femella, en canvi, és més apagada: dors marró-grisós, ales amb la taca blanca menys contrastada, ventre també blanc. Després de la muda postnupcial, el mascle també recorda la femella i el dimorfisme es difumina. Té una cua relativament curta i un bec petit i fi.
El mastegatatxes nidifica al nord i centre d’Europa, en boscos caducifolis madurs, i passa l’hivern a l’Àfrica occidental subsahariana. A Catalunya és exclusivament una espècie de pas: dues vegades l’any travessa el nostre territori, en pas prenupcial cap al nord (abril-maig) i postnupcial cap al sud (agost-setembre).
Durant aquests passos és freqüent observar-lo a tota mena d’ambients arbrats, des de boscos fins a jardins urbans, parcs i marges arbrats. A la Selva és visible a la primavera i tardor en jardins, parcs i boscos.
Les poblacions europees mostren una tendència globalment estable, encara que en lleu descens en algunes zones. La presència a Catalunya, com a migrador, depèn de l’estat de les poblacions del nord d’Europa i de les condicions meteorològiques durant la migració.
Tot i ser una espècie discreta i sovint silenciosa durant la migració, en algunes ocasions s’escolta un cant fluït i lleugerament melancòlic, així com un reclam característic «tsii» o «hwiit».
La seva conducta d’atalaiar-se a les puntes de les branques i fer petits vols breus per agafar insectes és la millor pista per identificar-lo durant els passos migratoris. Observar-lo és sempre un esdeveniment especial: és un viatger que recorre milers de quilòmetres dos cops a l’any.
Altres ratapinyaires del terme
