Mallerenga emplomallada

Lophophanes cristatus

La mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus) és una petita au forestal fàcilment reconeixible pel seu característic plomall punxegut que corona el cap. Habitual de pinedes i boscos mixtos de Santa Coloma de Farners, és una espècie activa i inquieta que es desplaça constantment entre les branques a la recerca d’insectes, aranyes i llavors. La seva presència aporta vitalitat als boscos i és un bon indicador de la qualitat dels hàbitats forestals.

Família

Paridae

Mida

11-12 cm

de llargada

Envergadura

17-21 cm

Pes

9-13 g

Hàbitat

Pinedes

de pinassa i pi roig

Dieta

Insectívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

La mallerenga emplomallada és inconfusible gràcies a la seva característica cresta erèctil. És un ocell petit, una mica més fosc que la mallerenga carbonera, amb el cap d’un patró complex: una cresta triangular punxeguda formada per plomes blanques i negres, una cara blanca creuada per una banda negra que va de l’ull fins al pit, una mena de «collar» negre que envolta la cara, i la barbeta negra.

El cap i el cos són d’un to marró-grisós, el dors marró-oliva i les parts inferiors crema-blanquinoses. No hi ha dimorfisme sexual marcat. Els joves tenen la cresta una mica més curta i el patró del cap menys definit.

Hàbitat i Distribució

A Catalunya és present a les zones forestals coníferes, especialment a les pinedes de pi roig i pinassa de muntanya mitjana i alta, i a les pinedes prepirinenques i pirinenques. També apareix en pinedes mixtes amb caducifolis. A la Selva la podem trobar a les zones boscoses muntanyenques amb pi roig al voltant del Montseny i les Guilleries.

Tendència Poblacional

El SOCC indica una població estable a Catalunya. És una espècie estretament lligada a les coníferes, especialment al pi roig i la pinassa, i pot patir si aquestes formacions són afectades per incendis o plagues forestals.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: Té una dieta similar a les altres mallerengues: a la primavera i estiu s’alimenta sobretot d’insectes i larves (orugues, escarabats, aranyes) que captura sobre les coníferes; a la tardor i hivern incorpora llavors de pi, sobretot del pi roig. Té una conducta interessant d’emmagatzemar llavors als forats de l’escorça per a temps de mancança, una conducta similar a la del pica-soques blau.
  • Reproducció: Cria entre abril i juny. Excava una petita cavitat en fusta podrida d’un arbre mort o utilitza un forat existent en una conífera. La femella pon entre 5 i 8 ous, que cova durant 13-15 dies. Els polls deixen el niu al cap d’unes 3 setmanes.

Cant i Comportament

El reclam característic és un trinat ràpid, vibrant i agut «tsi-tsi-trrrii», molt fàcil de distingir un cop reconegut. El cant és més suau i menys estrident que el de la mallerenga carbonera. És una espècie discreta, més apartada que les seves cosines i menys familiar amb els humans, però els seus reclams traeixen sovint la seva presència fins i tot abans de veure-la. La seva fidelitat als boscos de coníferes la converteix en un bon indicador de la salut d’aquests ecosistemes.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa