Lophophanes cristatus
La mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus) és una petita au forestal fàcilment reconeixible pel seu característic plomall punxegut que corona el cap. Habitual de pinedes i boscos mixtos de Santa Coloma de Farners, és una espècie activa i inquieta que es desplaça constantment entre les branques a la recerca d’insectes, aranyes i llavors. La seva presència aporta vitalitat als boscos i és un bon indicador de la qualitat dels hàbitats forestals.
Paridae
11-12 cm
de llargada
17-21 cm
9-13 g
Pinedes
de pinassa i pi roig
Insectívora
La mallerenga emplomallada és inconfusible gràcies a la seva característica cresta erèctil. És un ocell petit, una mica més fosc que la mallerenga carbonera, amb el cap d’un patró complex: una cresta triangular punxeguda formada per plomes blanques i negres, una cara blanca creuada per una banda negra que va de l’ull fins al pit, una mena de «collar» negre que envolta la cara, i la barbeta negra.
El cap i el cos són d’un to marró-grisós, el dors marró-oliva i les parts inferiors crema-blanquinoses. No hi ha dimorfisme sexual marcat. Els joves tenen la cresta una mica més curta i el patró del cap menys definit.
A Catalunya és present a les zones forestals coníferes, especialment a les pinedes de pi roig i pinassa de muntanya mitjana i alta, i a les pinedes prepirinenques i pirinenques. També apareix en pinedes mixtes amb caducifolis. A la Selva la podem trobar a les zones boscoses muntanyenques amb pi roig al voltant del Montseny i les Guilleries.
El SOCC indica una població estable a Catalunya. És una espècie estretament lligada a les coníferes, especialment al pi roig i la pinassa, i pot patir si aquestes formacions són afectades per incendis o plagues forestals.
El reclam característic és un trinat ràpid, vibrant i agut «tsi-tsi-trrrii», molt fàcil de distingir un cop reconegut. El cant és més suau i menys estrident que el de la mallerenga carbonera. És una espècie discreta, més apartada que les seves cosines i menys familiar amb els humans, però els seus reclams traeixen sovint la seva presència fins i tot abans de veure-la. La seva fidelitat als boscos de coníferes la converteix en un bon indicador de la salut d’aquests ecosistemes.
Altres ratapinyaires del terme
