Aegithalos caudatus
La mallerenga de cua llarga (Aegithalos caudatus) és una petita au forestal inconfusible pel seu cos arrodonit, el seu plomatge suau i la llarga cua que li dona nom. Habitual dels boscos, bardisses i zones arbrades de Santa Coloma de Farners, acostuma a desplaçar-se en grups familiars molt cohesionats. Activa i inquieta, s’alimenta principalment de petits insectes i aranyes que captura entre les branques, contribuint a mantenir l’equilibri dels ecosistemes forestals.
Aegithalidae
13-15 cm
de llargada
16-19 cm
6-9 g
Bosc esclarissat
sotabosc, marges arbrats...
Insectívora
La mallerenga de cua llarga és un dels passeriformes més peculiars i adorables de la nostra fauna. És un ocell petit, gairebé minúscul, amb un cap arrodonit i el cos rabassut, però amb una cua extraordinàriament llarga (més de la meitat de la seva longitud total!) que li dona un aspecte de cullerot o de plomall.
El plomatge és una bonica combinació de blanc, negre i un rosat tènue: el cap i les parts inferiors blanques, una franja negra ampla des de sobre l’ull fins al darrere del coll, el dors negre amb reflexos rosats, les ales negres amb taques blanques i el ventre i els flancs rosa-vermellós suau. Els joves tenen el cap més marró i la cua proporcionalment més curta.
Present arreu del territori forestal català, des del nivell del mar fins als 1.500 m d’altitud, prefereix els boscos esclarissats, els marges, les vorades amb matolls i sotabosc dens, i els boscos de ribera. A la Selva és molt comuna a la part baixa de boscos mixtos, marges de conreu amb arbreda i boscos de ribera al voltant de rieres i el riu Onyar.
El SOCC mostra una població estable o lleugerament en augment, beneficiada per la recuperació forestal post-abandonament agrícola. És una de les espècies forestals més abundants i fàcils de detectar gràcies al seu reclam constant en moviment.
Sempre en moviment, sempre en grup. La mallerenga de cua llarga és un ocell extraordinàriament social: viu en estols familiars que romanen junts tot l’any. Es desplacen amunt i avall pel sotabosc i les capçades, comunicant-se contínuament amb un reclam característic «tssreee-tssreee», una mena de petit so vibrant que sovint ens permet detectar-la fins i tot quan no la veiem. Sentir un grup de mallerengues de cua llarga creuant el bosc és una de les experiències més tendres de l’ornitologia.
Altres ratapinyaires del terme
