Mallerenga de cua llarga

Aegithalos caudatus

La mallerenga de cua llarga (Aegithalos caudatus) és una petita au forestal inconfusible pel seu cos arrodonit, el seu plomatge suau i la llarga cua que li dona nom. Habitual dels boscos, bardisses i zones arbrades de Santa Coloma de Farners, acostuma a desplaçar-se en grups familiars molt cohesionats. Activa i inquieta, s’alimenta principalment de petits insectes i aranyes que captura entre les branques, contribuint a mantenir l’equilibri dels ecosistemes forestals.

Família

Aegithalidae

Mida

13-15 cm

de llargada

Envergadura

16-19 cm

Pes

6-9 g

Hàbitat

Bosc esclarissat

sotabosc, marges arbrats...

Dieta

Insectívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

La mallerenga de cua llarga és un dels passeriformes més peculiars i adorables de la nostra fauna. És un ocell petit, gairebé minúscul, amb un cap arrodonit i el cos rabassut, però amb una cua extraordinàriament llarga (més de la meitat de la seva longitud total!) que li dona un aspecte de cullerot o de plomall.

El plomatge és una bonica combinació de blanc, negre i un rosat tènue: el cap i les parts inferiors blanques, una franja negra ampla des de sobre l’ull fins al darrere del coll, el dors negre amb reflexos rosats, les ales negres amb taques blanques i el ventre i els flancs rosa-vermellós suau. Els joves tenen el cap més marró i la cua proporcionalment més curta.

Hàbitat i Distribució

Present arreu del territori forestal català, des del nivell del mar fins als 1.500 m d’altitud, prefereix els boscos esclarissats, els marges, les vorades amb matolls i sotabosc dens, i els boscos de ribera. A la Selva és molt comuna a la part baixa de boscos mixtos, marges de conreu amb arbreda i boscos de ribera al voltant de rieres i el riu Onyar.

Tendència Poblacional

El SOCC mostra una població estable o lleugerament en augment, beneficiada per la recuperació forestal post-abandonament agrícola. És una de les espècies forestals més abundants i fàcils de detectar gràcies al seu reclam constant en moviment.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: S’alimenta gairebé exclusivament d’insectes molt petits, aranyes i les seves larves, que captura inspeccionant minuciosament les branques fines i les fulles. La seva diminuta mida li permet accedir a zones que altres ocells no poden, i sovint la veiem penjada en posicions impossibles.
  • Reproducció: Cria entre març i juny. Construeix un dels nius més extraordinaris de la fauna catalana: una bossa ovalada totalment tancada, feta amb líquens i molsa, lligada amb fils de teranyina i folrada per dins amb fins centenars (sí, centenars!) de plomes. La femella pon entre 7 i 12 ous diminuts que cova durant 13-17 dies. Una característica fascinant és que els pares solen rebre ajuda d’altres individus emparentats (germans grans, oncles) per alimentar els polls, un dels rars exemples d'»alloparentalitat» en passeriformes.

Cant i Comportament

Sempre en moviment, sempre en grup. La mallerenga de cua llarga és un ocell extraordinàriament social: viu en estols familiars que romanen junts tot l’any. Es desplacen amunt i avall pel sotabosc i les capçades, comunicant-se contínuament amb un reclam característic «tssreee-tssreee», una mena de petit so vibrant que sovint ens permet detectar-la fins i tot quan no la veiem. Sentir un grup de mallerengues de cua llarga creuant el bosc és una de les experiències més tendres de l’ornitologia.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa