Cyanistes caeruleus
La mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) és un dels ocells més petits i acolorits que habiten els boscos, jardins i espais verds de Santa Coloma de Farners. El seu característic plomatge blau, groc i blanc la fa fàcilment identificable, mentre que el seu comportament actiu i curiós la converteix en una de les aus més observades. Insectívora durant bona part de l’any, té un paper molt important en el control natural de nombrosos insectes forestals.
Paridae
10,5-12 cm
de llargada
17-20 cm
9-13 g
Boscos
i jardins amb arbres
Insectívora
La mallerenga blava és una de les mallerengues més vistoses i àmpliament conegudes. Té una mida petita, més diminuta que la mallerenga carbonera, amb un cap inconfusible: corona blava-celest brillant, una franja blanca al front i unes «galtes» blanques separades per una fina línia negra que travessa l’ull i una altra fineta sota la barbeta.
Les parts inferiors són d’un groc viu sense la franja negra característica de la mallerenga carbonera, el dors és verd-oliva grisenc i les ales i la cua són d’un blau celest tènue. No presenta dimorfisme sexual marcat. Els joves són similars als adults però amb les galtes grogoses en lloc de blanques i el cap d’un to groc-verdós.
La mallerenga blava ocupa pràcticament tots els boscos catalans amb un cert grau de maduresa, però mostra preferència pels boscos caducifolis (rouredes, fagedes, boscos mixtos, alzinars) i pels parcs i jardins urbans amb arbres frondosos.
Defuig els boscos massa tancats i les zones d’alta muntanya. A la Selva és tan comú com la mallerenga carbonera i sovint s’observa als jardins i parcs, on també visita les menjadores.
Els seguiments del SOCC indiquen una població estable i ben representada a Catalunya, una de les espècies més comunes dels boscos catalans. Es beneficia clarament de la maduració dels boscos i de la posada de caixes-niu i menjadores als jardins.
El cant és inconfusible: un «si-si-sirrrr» agut i seguit per un trinat ràpid «siiisi-sirrrr», emès des de mitja altura. El reclam de contacte és un «tsi-tsi-tsi-trrr» repetit. Forma estols mixts amb la mallerenga carbonera i altres petits passeriformes a l’hivern, recorrent els boscos en grups bulliciosos.
És una espècie àgil, valenta i confiada, que sovint es deixa observar amb facilitat fins i tot a poca distància.
Altres ratapinyaires del terme
