Grus grus
La grua comuna (Grus grus) és una de les aus migratòries més espectaculars que poden observar-se al cel de Santa Coloma de Farners durant els seus desplaçaments estacionals. De grans dimensions, coll llarg i elegància inconfusible, acostuma a viatjar en nombrosos grups formant les característiques alineacions en forma de V. El seu pas anuncia l’arribada dels canvis de temporada i constitueix un dels espectacles naturals més impressionants de la migració d’aus a Europa.
Gruidae
100-120 cm
de llargada
200-230 cm
4,5-7 kg
Zones obertes
conreus, prats, aiguamolls
Omnívora
La grulla és una au de gran mida i d’aspecte majestuós, una de les més espectaculars que travessen Catalunya. Té un cos esvelt i alt sobre potes molt llargues, un coll igualment llarg i un bec recte de mida mitjana. El plomatge és gris cendrós a la major part del cos, amb el cap i el coll mostrant una vistosa coloració: corona vermella nua, una llista negra que envolta la cara i el coll, i una franja blanca que va dels ulls fins a la nuca.
A la cua mostra unes plomes terciàries llargues i caigudes que formen una mena de «cua plomada» tan característica que la fa inconfusible. Mascles i femelles són pràcticament idèntics. Els joves no tenen els colors vius del cap i mostren un to més uniformement marronós-gris.
La grulla no cria a Catalunya, però el país es troba a la ruta migratòria occidental de l’espècie que connecta el nord i centre d’Europa amb les àrees d’hivernada de la península Ibèrica. Cada tardor (sobretot al novembre) i primavera (sobretot al febrer-març), milers de grulles travessen el cel de Catalunya en estols de fins a centenars d’individus, especialment per les comarques pirinenques i prepirinenques i pel sector occidental del país.
Una part hiverna a Catalunya, especialment a la Plana de Lleida, on hi ha dormidors regulars i àrees d’alimentació als camps de cereal.
La grulla europea ha tingut una recuperació espectacular a partir dels anys vuitanta gràcies a la protecció estricta i a la conservació de les seves àrees de cria al nord d’Europa. Les xifres d’individus que utilitzen la ruta migratòria occidental han crescut continuament, i avui Catalunya rep desenes de milers d’exemplars cada any en migració. La població hivernant local també ha augmentat, sobretot a la Plana de Lleida.
El cant més característic és un trompeteig clàssic i potent, «krrruuu-krrruuu», que pot sentir-se a quilòmetres de distància i que sovint anuncia el pas dels estols migratoris molt abans de veure’ls. Vola amb un batec d’ales lent i potent, alternant amb planeigs, i sempre amb el coll i les potes estirats (a diferència de les ardèides, que volen amb el coll plegat en S).
Durant els festejos primaverals fan unes danses espectaculars amb salts, reverències i extensió d’ales. És una de les aus més emblemàtiques de l’observació de la migració a Catalunya.
Altres ratapinyaires del terme
