Emberiza cirlus
El gratapalles (Sitta europaea) és un petit ocell forestal molt característic dels boscos madurs de Santa Coloma de Farners. Destaca per la seva sorprenent habilitat per desplaçar-se pels troncs dels arbres tant cap amunt com cap avall, una capacitat poc habitual entre les aus europees. Amb el seu plomatge blau grisós i el seu comportament inquiet, és un habitant habitual de suredes, alzinars i rouredes, on s’alimenta principalment d’insectes, llavors i petits fruits.
Emberizidae
15-16 cm
de llargada
22-25 cm
20-27 g
Mosaic
agroforestal mediterrani
Granívora
El gratapalles és un dels emberízids més vistosos del nostre país, especialment el mascle. Aquest mostra un cap amb un patró molt distintiu: groc amb una franja negra que travessa l’ull, una taca verda-oliva al pit superior i una gorgera negra a la barba. El ventre i els flancs són d’un groc viu amb fines ratlles castanyes als costats, i el dors és castany ratllat de fosc.
La femella és més apagada, amb to més groguenc-cremós al cap i sense la taca pectoral verda tan marcada. Els joves recorden la femella però amb ratllat més uniforme. La seva mida és semblant a la d’un pardal però amb la cua una mica més llarga.
A Catalunya, el gratapalles és típic dels paisatges agroforestals d’influència mediterrània: vinyes amb tanques verdes, marges de conreus amb matollars, oliverars, alzinars esclarissats, garrigues amb arbres dispersos. Defuig l’alta muntanya i les zones de bosc tancat.
A la comarca de la Selva és una espècie present a les zones amb mosaic agrícola i als marges arbustius pròxims a Santa Coloma de Farners, especialment a vessants assolellats.
Els seguiments del SOCC mostren una població globalment estable a Catalunya, encara que en algunes zones agrícoles mostra lleugers descensos lligats a la pèrdua de marges, mates i bardisses. És una espècie molt sensible a la intensificació agrícola i a la simplificació del paisatge rural.
El cant del mascle és un dels més característics del paisatge agrari mediterrani: una sèrie ràpida i monòtona de notes «txi-txi-txi-txi-txi-txi», semblant a un cascavell o a una clau girant a una serralleria, emesa des d’un punt elevat com la copa d’un arbust o un fil del telèfon.
És una espècie discreta però fidel al seu territori; un cop coneguts els llocs habituals, és fàcil de localitzar any rere any al mateix lloc.
Altres ratapinyaires del terme
