Garsa

Pica pica

La garsa (Pica pica) és una de les aus més intel·ligents i fàcilment reconeixibles de Santa Coloma de Farners. El seu característic plomatge blanc i negre amb reflexos metàl·lics verds i blaus, juntament amb la seva llarga cua, la converteixen en una espècie inconfusible. Adaptable i oportunista, habita tant en zones agrícoles i boscos oberts com en entorns urbans, on desenvolupa un paper important en l’equilibri dels ecosistemes gràcies a la seva dieta variada.

Família

Corvidae

Mida

44-46 cm

de llargada

Envergadura

52-60 cm

Pes

200-250 g

Hàbitat

Mosaic agrícola

parcs urbans, jardins...

Dieta

Omnívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

La garsa és un dels córvids més fàcilment identificables de la nostra fauna gràcies al seu patró inconfusible en blanc i negre. Té el cap, el pit, el dors i la cua negres amb reflexos metàl·lics blaus i verds molt vistosos a la llum, mentre que el ventre, els flancs i les bandes alars són d’un blanc pur que contrasta vivament.

Una característica destacada és la cua llarga i graduada, gairebé la meitat de la longitud total del cos, sovint moguda lateralment quan està posada. No presenta dimorfisme sexual marcat. Els joves recorden els adults però amb tons més apagats i la cua una mica més curta.

Hàbitat i Distribució

La garsa és present arreu de Catalunya, des de la costa fins als 1.500 m d’altitud, defugint només els boscos massa tancats i les zones d’alta muntanya. Es manté lligada estretament als paisatges humanitzats: conreus, marges amb arbres, parcs urbans, jardins, polígons industrials. A la Selva i a Santa Coloma de Farners és un dels ocells més habituals tant als afores com a dins del nucli urbà.

Tendència Poblacional

Els seguiments del SOCC mostren una població estable o en lleuger augment a Catalunya, fet que coincideix amb la tendència europea. És una de les espècies que millor s’ha adaptat a la presència humana i sovint suscita polèmica per la seva conducta depredadora de nius d’altres ocells.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: Té una dieta extraordinàriament variada. A la primavera i estiu consumeix moltes preses animals: insectes (especialment escarabats i larves), cucs, sargantanes i, sovint, ous i polls d’altres ocells. A la tardor i hivern incorpora fruits, llavors, restes i carronya. És freqüent veure-la a la vora de carreteres aprofitant animals atropellats, o als descampats furgant entre escombraries.
  • Reproducció: Cria entre març i juny. Construeix un niu característic, gran i voluminós, amb una cúpula de branques espinoses que el cobreix per dalt i una entrada lateral, ubicat sovint a la copa d’un arbre alt. La femella pon entre 5 i 7 ous verdosos amb taques marrons, incubats durant uns 17-19 dies. Els polls deixen el niu al cap de 24-30 dies.

Cant i Comportament

El reclam més característic és un «txek-txek-txek-txek» rascat i metàl·lic que emet sovint com a senyal d’alarma o per comunicar-se amb altres garses. És una espècie molt social fora del període de cria, quan forma estols de desenes d’individus.

Estudis científics han demostrat una intel·ligència extraordinària: la garsa és un dels pocs animals capaços de reconèixer-se al mirall, una prova de consciència de si mateixa. També és coneguda per la seva atracció pels objectes brillants, fet que ha donat lloc a moltes llegendes populars.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa