Pica pica
La garsa (Pica pica) és una de les aus més intel·ligents i fàcilment reconeixibles de Santa Coloma de Farners. El seu característic plomatge blanc i negre amb reflexos metàl·lics verds i blaus, juntament amb la seva llarga cua, la converteixen en una espècie inconfusible. Adaptable i oportunista, habita tant en zones agrícoles i boscos oberts com en entorns urbans, on desenvolupa un paper important en l’equilibri dels ecosistemes gràcies a la seva dieta variada.
Corvidae
44-46 cm
de llargada
52-60 cm
200-250 g
Mosaic agrícola
parcs urbans, jardins...
Omnívora
La garsa és un dels córvids més fàcilment identificables de la nostra fauna gràcies al seu patró inconfusible en blanc i negre. Té el cap, el pit, el dors i la cua negres amb reflexos metàl·lics blaus i verds molt vistosos a la llum, mentre que el ventre, els flancs i les bandes alars són d’un blanc pur que contrasta vivament.
Una característica destacada és la cua llarga i graduada, gairebé la meitat de la longitud total del cos, sovint moguda lateralment quan està posada. No presenta dimorfisme sexual marcat. Els joves recorden els adults però amb tons més apagats i la cua una mica més curta.
La garsa és present arreu de Catalunya, des de la costa fins als 1.500 m d’altitud, defugint només els boscos massa tancats i les zones d’alta muntanya. Es manté lligada estretament als paisatges humanitzats: conreus, marges amb arbres, parcs urbans, jardins, polígons industrials. A la Selva i a Santa Coloma de Farners és un dels ocells més habituals tant als afores com a dins del nucli urbà.
Els seguiments del SOCC mostren una població estable o en lleuger augment a Catalunya, fet que coincideix amb la tendència europea. És una de les espècies que millor s’ha adaptat a la presència humana i sovint suscita polèmica per la seva conducta depredadora de nius d’altres ocells.
El reclam més característic és un «txek-txek-txek-txek» rascat i metàl·lic que emet sovint com a senyal d’alarma o per comunicar-se amb altres garses. És una espècie molt social fora del període de cria, quan forma estols de desenes d’individus.
Estudis científics han demostrat una intel·ligència extraordinària: la garsa és un dels pocs animals capaços de reconèixer-se al mirall, una prova de consciència de si mateixa. També és coneguda per la seva atracció pels objectes brillants, fet que ha donat lloc a moltes llegendes populars.
Altres ratapinyaires del terme
