Gamarús

Strix aluco

El gamarús (Strix aluco) és una de les rapinyaires nocturnes més comunes dels boscos de Santa Coloma de Farners. De costums principalment nocturns, destaca pels seus característics cants territorials que ressonen durant les nits tranquil·les. Habita boscos madurs, riberes i zones arbrades, on caça petits mamífers, ocells i altres vertebrats. La seva presència és un indicador de la bona qualitat dels ecosistemes forestals i de l’existència d’arbres vells que li proporcionen refugi i llocs de nidificació.

Família

Strigidae

Mida

37-43 cm

de llargada

Envergadura

81-105 cm

Pes

340-700 g

Hàbitat

Boscos madurs

amb arbres vells i forats

Dieta

Carnívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

El gamarús és el rapinyaire nocturn més comú i àmpliament distribuït de Catalunya. És un mussol robust i rabassut, sense plomalls («orelles») al cap, amb un disc facial molt desenvolupat i de forma rodona que li dona una expressió plàcida i contemplativa. Existeixen dues formes de coloració, freqüents totes dues: la fase grisa i la fase rogenca, totes dues amb un plomatge fortament marbrejat i estriat que el camuflen admirablement amb les escorces dels arbres.

Els ulls són grossos, foscos (negres) i circumscrits per un cercle blanc, una característica única que el diferencia d’altres mussols europeus. Mascles i femelles són pràcticament idèntics, tot i que les femelles són una mica més grosses.

Hàbitat i Distribució

El gamarús es distribueix per tot Catalunya, allà on hi hagi boscos amb arbres vells i forats per niar. Ocupa des dels grans boscos pirinencs fins als parcs urbans més arbrats de Barcelona, passant per les rouredes, alzinars, fagedes i pinedes de la Catalunya central i mediterrània.

A la Selva, Montseny i Guilleries és l’au rapinyaire nocturna més comuna, i es pot escoltar fàcilment a la nit a la majoria de boscos del Massís.

Tendència Poblacional

Segons el SOCC i altres seguiments, la població del gamarús és estable o lleugerament en augment a Catalunya. La principal amenaça és la pèrdua d’arbres vells amb cavitats per la gestió forestal moderna, que sovint elimina els arbres més vells «per seguretat» o per aprofitament de la fusta. La instal·lació de caixes-niu pot afavorir-lo en zones que han perdut els arbres niu naturals.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: S’alimenta principalment de micromamífers (especialment ratolins de bosc, talpons i musaranyes), que pot representar més del 70% de la dieta. També captura ocells petits dormint a les branques, granotes, sargantanes, grans insectes i, ocasionalment, peixos a les vores dels rius. Caça gairebé sempre des d’una talaia: roman atent al cant d’una branca elevada i s’hi tira en silenci absolut sobre la presa.
  • Reproducció: Cria d’hora, entre febrer i maig. Nia en cavitats d’arbres, sovint forats fets antigament per picots, així com en caixes-niu o, més rarament, en construccions humanes. La femella pon entre 2 i 5 ous blancs, que cova exclusivament ella durant 28-30 dies mentre el mascle li porta el menjar. Els polls deixen el niu encara incapaços de volar (anomenats «branquillons») al cap de 28-37 dies, i passen unes setmanes pujant per les branques abans de poder volar bé.

Cant i Comportament

El cant del gamarús és un dels sons més icònics i misteriosos de la nit als boscos catalans: un «huu-huuuuu» tremolós i flautejat, sovint precedit d’un «hu» curt. El crit de contacte més habitual és un «kèuuk» agut, que sovint emeten la femella i els joves.

És estrictament nocturn: passa el dia ben amagat en una branca o cavitat, fet que el converteix en un dels rapinyaires més presents però menys observats del país. La seva veu és tan emblemàtica que apareix sovint en pel·lícules ambientades de nit.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa