Garrulus glandarius
El gaig (Garrulus glandarius) és un dels ocells forestals més vistosos i intel·ligents de Santa Coloma de Farners. Fàcilment identificable pel seu plomatge de tons rosats i les característiques plomes blaves i negres de les ales, és un habitant habitual de suredes, alzinars i altres boscos del municipi. A més de la seva funció ecològica com a dispersor de glans i altres llavors, el gaig destaca pel seu comportament vigilant i per la seva gran capacitat per imitar sons de l’entorn.
Corvidae
32-37 cm
de llargada
52-58 cm
140-190 g
Boscos
caducifolis amb roures
Omnívora
El gaig és un dels córvids més vistosos i acolorits d’Europa, una sorpresa cromàtica entre uns parents (corbs i gralles) que tendeixen al negre i el gris. Té el cos d’un to rosat-marró suau, les ales negres amb una vistosa taca blava i blanc i negre als hombros, la cua negra, i una taca blanca al carpó molt visible en vol.
El cap és blanquinós amb un capell estríat negre i una marcada bigotera negra a banda i banda del bec. La cua és negra. No hi ha dimorfisme sexual marcat. Els joves recorden els adults però amb tons una mica més apagats.
El gaig està distribuït per pràcticament tot Catalunya, allà on hi hagi boscos. Té una preferència marcada pels boscos caducifolis amb roures i alzines, ja que els aglans constituyixen una part molt important de la seva dieta, però també ocupa altres tipus de bosc, fagedes, pinedes mixtes i, fins i tot, parcs urbans amb arbrat madur.
A la Selva, Montseny i Guilleries és una de les aus forestals més comunes i fàcils d’observar.
Segons el SOCC, la població del gaig és globalment estable o en lleu augment a Catalunya, beneficiada per l’augment general de la massa forestal després de l’abandó d’antics conreus i pastures. És una espècie força adaptable i prospera bé en una varietat de boscos.
El reclam més característic és un «krrraek-krrraek» raspós, fort i d’allargada que sovint funciona com a senyal d’alarma per a tots els altres habitants del bosc (cervols inclosos!) quan detecta un depredador. També té un «cant» més discret i melòdic que pot incloure imitacions d’altres aus (especialment aligots i rapinyaires) i sons mecànics, fet que el converteix en un dels millors imitadors de la fauna catalana. És cautelós i sovint difícil d’apropar-se, però la seva coloració i el seu reclam el fan inconfusible.
Altres ratapinyaires del terme
