Apus apus
El falciot negre (Apus apus) és una de les aus més extraordinàries que es poden observar al cel de Santa Coloma de Farners durant els mesos de primavera i estiu. Amb les seves ales llargues i estretes i el seu vol ràpid i incansable, passa gran part de la seva vida a l’aire, on caça insectes, s’alimenta i fins i tot dorm. La seva arribada cada any és un dels senyals més característics de l’inici de la temporada càlida.
Apodidae
16-17 cm
de llargada
42-48 cm
30-50 g
Aèria
cavitats d'edificis
Insectívora
El falciot negre és una de les aus més extraordinàries del món: passa pràcticament tota la seva vida en vol, només aterrant per criar. Té un cos esvelt, allargat i d’un negre fuliginós uniforme, sense gairebé contrastos, exceptuant una taca clara a la gola difícil d’apreciar des de baix.
Les ales són extremadament llargues, primes i corbades en forma de falç («falciot» vol dir petita falç en català), una adaptació perfecta per al vol sostingut. La cua és curta i lleugerament forcada. No hi ha dimorfisme sexual marcat. Els joves són una mica més clars, amb les puntes de les plomes orlejades de blanc, fet que els dóna un aspecte escatós a curta distància.
Durant la seva estança a Catalunya (de finals d’abril fins a finals de juliol o agost), el falciot negre està present pràcticament arreu del territori, en especial als pobles i ciutats, on cria en cavitats d’edificis (sota teules, en escletxes, en forats de murs).
A la Selva i a Santa Coloma de Farners és una au estival molt familiar, els crits aguts dels quals omplen els cels dels pobles durant les tardes d’estiu. A la tardor migra cap a l’Àfrica subsahariana, on passa l’hivern.
Segons el SOCC, la població de falciot negre és globalment estable a Catalunya, però amb senyals preocupants de descens a llarg termini a moltes àrees europees. La principal causa és la rehabilitació d’edificis vells, que sovint elimina les cavitats utilitzades pels falciots per criar sense oferir alternatives. La instal·lació de caixes-niu específiques per a falciots és una mesura important de conservació de l’espècie.
El «cant» del falciot negre són els crits aguts «sriii-sriii-sriii» que emet en vol, sobretot quan vola en estols a baixa altura per les vores de les teulades dels pobles a l’estiu (les famoses «corredisses» o «caceres»). Té una vida pràcticament aèria: menja, beu, dorm i fins i tot s’aparella en vol.
Pot estar mesos sencers volant sense parar, gràcies a una capacitat única de dormir mentre vola a gran altura. Quan aterra, només ho fa al niu, fet que el fa increïblement vulnerable si cau a terra accidentalment (no pot enlairar-se des d’una superfície plana per la longitud de les ales).
Altres ratapinyaires del terme
