Sturnus unicolor
L’estornell negre (Sturnus unicolor) és una au molt comuna a Santa Coloma de Farners, fàcilment observable en camps, zones urbanes i espais oberts. Tot i que a primera vista sembla completament negre, el seu plomatge presenta reflexos metàl·lics verdosos i porpres que brillen sota la llum del sol. Gregari i molt adaptable, s’alimenta principalment d’insectes, fruits i llavors, formant sovint grans grups que es desplacen conjuntament pel territori.
Sturnidae
21-23 cm
de llargada
38-42 cm
70-100 g
Pobles
ciutats, masies...
Omnívora
L’estornell negre és un estornell de tamany mitjà i plomatge globalment fosc, fàcil de confondre a primera vista amb el seu cosí, l’estornell vulgar. Els adults mostren un plomatge negre amb reflexos verds i púrpures molt subtils, però sense les taques blanques característiques de l’altre estornell, ni en plomatge nupcial ni en plomatge d’hivern (d’aquí ve el seu nom científic «unicolor»).
El bec és groc en època de cria (igual que el de l’estornell vulgar) i marronós a la resta de l’any. Mascles i femelles són pràcticament idèntics, tot i que els mascles mostren plomes allargades al pit que tendeixen a vibrar quan canta. Els joves són d’un marró-gris uniforme.
L’estornell negre és una espècie típicament mediterrània, originalment present a la meitat sud de la península Ibèrica, que ha experimentat una notable expansió cap al nord durant les últimes dècades. A Catalunya és present a tot el territori, especialment lligat a nuclis urbans, masies, fruiterars i conreus.
A la Selva, com a la resta de Catalunya central, conviu amb l’estornell vulgar (que arriba en grans nombres a l’hivern) i és la forma resident del país, mentre que l’estornell vulgar és sobretot un hivernant.
Segons el SOCC i els atles ornitològics, l’estornell negre està en clara expansió a Catalunya: ha colonitzat noves àrees a la meitat nord del país durant les darreres dècades. La seva adaptació als ambients humanitzats i la disponibilitat estable d’aliment urbà (pinso de gallines, restes de mercat, fruites caigudes) li han facilitat aquesta expansió.
El cant de l’estornell negre és un xerroteig variat, ric en xerricades, xiulets i imitacions d’altres ocells, semblant al de l’estornell vulgar però amb tendència a notes més greus i ronques. Sovint canta des de teulades, antenes o branques visibles.
És una espècie marcadament gregària: fora de l’època de cria forma estols compactes que poden incloure exemplars d’estornell vulgar, i s’agrupa en dormidors comunals als arbres dels parcs urbans o canyars. La capacitat d’imitació l’ha fet popular en moltes cultures.
Altres ratapinyaires del terme
