Duc

Bubo bubo

El duc (Bubo bubo) és el rapinyaire nocturn més gran d’Europa i una de les aus més impressionants que habiten els entorns naturals de Santa Coloma de Farners. Amb els seus característics plomalls al cap, la seva mirada penetrant i el seu vol silenciós, és un depredador formidable que caça principalment mamífers, ocells i altres vertebrats durant la nit. La seva presència és un indicador de la bona conservació dels ecosistemes i de la disponibilitat de zones tranquil·les per a la reproducció i la caça.

Família

Strigidae

Mida

60-75 cm

de llargada

Envergadura

160-188 cm

Pes

1,5-3 kg

Hàbitat

Cingles

penya-segats, pedreres...

Dieta

Carnívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

El duc és el rapinyaire nocturn més gros d’Europa i una de les aus més imponents de la fauna catalana. Té un cos massís i robust, amb un cap potent rematat per dos plomalls o «orelles» llargues i erèctils que són el seu caràcter més distintiu. El plomatge és molt críptic i variable, amb tons marrons y estriats de fosc al dors i al cap, i el ventre clar amb fines estries fosques.

Els ulls són enormes i d’un taronja-vermell encès, capaços de captar molt poca llum en la foscor. La cara mostra un disc facial poc desenvolupat (a diferència del gamarús o el mussol). Femelles i mascles són força similars, tot i que les femelles són un xic més grosses.

Hàbitat i Distribució

El duc es distribueix per gran part de Catalunya, sempre que hi hagi parets de roca o cingles adequats per criar i, alhora, zones obertes properes (conreus, pastures, brolles) per caçar. Es troba al Pirineu i Prepirineus, al Sistema Mediterrani, a moltes serres del centre i nord del país, i fins i tot en algunes pedreres en explotació o abandonades. A la zona de la Selva i el Montseny és present als cingles forestals i barrancs rocosos.

Tendència Poblacional

Els seguiments mostren una població estable en general, després d’una recuperació notable a la segona meitat del segle XX. Tot i això, és una espècie sensible a les molèsties durant la cria i les principals amenaces actuals són l’electrocució en línies elèctriques mitjanes, la col·lisió amb vehicles i les molèsties humanes als nius (especialment per part de fotògrafs irresponsables i escaladors).

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: És un superdepredador. La seva dieta és molt variada però dominada per mamífers de mida mitjana (conills, eriçons, rates, esquirols), ocells (perdius, tudons, garses, fins i tot rapinyaires més petites com l’aligot comú o el xoriguer) i rèptils grans. Caça gairebé sempre a la nit, sobrevolant el terreny en silenci i utilitzant la seva extraordinària oïda i visió crepuscular. La seva força és tal que pot capturar preses gairebé del seu propi pes.
  • Reproducció: Cria d’hora: la posta sol fer-se entre gener i març. No construeix niu; pon els ous directament en un replà de cinglera, en una cavitat rocosa o en una vella nidificació d’altres rapinyaires. La femella pon entre 2 i 4 ous blanc-mate, que cova exclusivament ella durant 34-36 dies. Els polls deixen el niu (encara incapaços de volar bé) al cap de 5-7 setmanes i depenen dels pares durant mesos.

Cant i Comportament

El cant és un dels sons més característics i evocadors de la nit mediterrània: un «bú-uu» profund, greu i ressonant, que pot sentir-se a diversos quilòmetres de distància en nits tranquil·les. El mascle el repeteix monòtonament des de talaies elevades durant els festejos hivernals.

Té un comportament estrictament nocturn i crepuscular: passa el dia amagat en cornises rocoses o copes d’arbres densos. Tot i la seva mida i potència, és una au extraordinàriament discreta i difícil d’observar.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa