Bubo bubo
El duc (Bubo bubo) és el rapinyaire nocturn més gran d’Europa i una de les aus més impressionants que habiten els entorns naturals de Santa Coloma de Farners. Amb els seus característics plomalls al cap, la seva mirada penetrant i el seu vol silenciós, és un depredador formidable que caça principalment mamífers, ocells i altres vertebrats durant la nit. La seva presència és un indicador de la bona conservació dels ecosistemes i de la disponibilitat de zones tranquil·les per a la reproducció i la caça.
Strigidae
60-75 cm
de llargada
160-188 cm
1,5-3 kg
Cingles
penya-segats, pedreres...
Carnívora
El duc és el rapinyaire nocturn més gros d’Europa i una de les aus més imponents de la fauna catalana. Té un cos massís i robust, amb un cap potent rematat per dos plomalls o «orelles» llargues i erèctils que són el seu caràcter més distintiu. El plomatge és molt críptic i variable, amb tons marrons y estriats de fosc al dors i al cap, i el ventre clar amb fines estries fosques.
Els ulls són enormes i d’un taronja-vermell encès, capaços de captar molt poca llum en la foscor. La cara mostra un disc facial poc desenvolupat (a diferència del gamarús o el mussol). Femelles i mascles són força similars, tot i que les femelles són un xic més grosses.
El duc es distribueix per gran part de Catalunya, sempre que hi hagi parets de roca o cingles adequats per criar i, alhora, zones obertes properes (conreus, pastures, brolles) per caçar. Es troba al Pirineu i Prepirineus, al Sistema Mediterrani, a moltes serres del centre i nord del país, i fins i tot en algunes pedreres en explotació o abandonades. A la zona de la Selva i el Montseny és present als cingles forestals i barrancs rocosos.
Els seguiments mostren una població estable en general, després d’una recuperació notable a la segona meitat del segle XX. Tot i això, és una espècie sensible a les molèsties durant la cria i les principals amenaces actuals són l’electrocució en línies elèctriques mitjanes, la col·lisió amb vehicles i les molèsties humanes als nius (especialment per part de fotògrafs irresponsables i escaladors).
El cant és un dels sons més característics i evocadors de la nit mediterrània: un «bú-uu» profund, greu i ressonant, que pot sentir-se a diversos quilòmetres de distància en nits tranquil·les. El mascle el repeteix monòtonament des de talaies elevades durant els festejos hivernals.
Té un comportament estrictament nocturn i crepuscular: passa el dia amagat en cornises rocoses o copes d’arbres densos. Tot i la seva mida i potència, és una au extraordinàriament discreta i difícil d’observar.
Altres ratapinyaires del terme
