Motacilla cinerea
La cuereta torrentera (Motacilla cinerea) és un ocell elegant i inconfusible estretament lligat als cursos d’aigua de Santa Coloma de Farners. Es caracteritza per la seva llarga cua, el pit groguenc i el seu comportament inquiet, movent-se constantment entre pedres i marges de rieres i torrents. S’alimenta principalment d’insectes aquàtics i petits invertebrats, fet que la converteix en una excel·lent indicadora de la bona qualitat dels ecosistemes fluvials.
Motacillidae
17-20 cm
de llargada
25-27 cm
14-22 g
Cursos d'aigua
ràpids i amb pedres
Insectívora
La cuereta torrentera és la cuereta més acolorida i bonica de les que viuen a Catalunya. Té un cos esvelt i una cua extraordinàriament llarga (la més llarga de totes les cuereta), com a corresponen al seu hàbitat de torrents on caminar mantenint l’equilibri damunt de roques mullades. El plomatge és vistós: el dors és gris fosc, la cara presenta una vistosa cella blanca, i el ventre és d’un vibrant groc encès, especialment intens a les parts inferiors prop de la cua (l’oviducte i les cobertes inferiors).
El mascle en plomatge nupcial mostra una taca negra al gola en forma de pitet, mentre que la femella i el mascle a l’hivern tenen la gola blanca o groguenca. Els joves són més apagats, grisos-marrons amb tonalitats groguenques.
Com el seu nom indica, la cuereta torrentera està íntimament lligada als cursos d’aigua de muntanya i als torrents amb corrent ràpid, basses, salts d’aigua i pedres aflorant. Cria a pràcticament tots els rius i rieres de muntanya de Catalunya, des dels Pirineus fins a les serres litorals.
A l’hivern, una part de la població descendeix d’altitud i pot trobar-se en cursos d’aigua de terra baixa, fins i tot en canals i aiguamolls. A la comarca de la Selva, és present als rius i rieres principals (Ter, Onyar, etc.) i als torrents del Montseny i de les Guilleries.
El SOCC indica una població globalment estable a Catalunya. És una espècie bioindicadora de la qualitat de l’aigua, ja que necessita aigües netes i amb suficient productivitat d’invertebrats aquàtics. Els principals factors de risc són la contaminació dels rius, la captació excessiva d’aigua i les alteracions del cabal natural.
El cant és una sèrie ràpida de «tsi-tsi-tsi» agut i seguit, sovint emès en vol. El reclam més habitual és un «tsiit-tsiit» més curt i agut que el de la cuereta blanca, sovint emès en vol per damunt del riu.
Com totes les cuereta, mou contínuament la cua llarga amunt i avall, fet que li dóna un aspecte característic mentre patrulla per les pedres del riu. És una au tranquila i no excessivament esquiva, fet que la fa fàcil d’observar a la majoria de torrents catalans.
Altres ratapinyaires del terme
