Cuereta torrentera

Motacilla cinerea

La cuereta torrentera (Motacilla cinerea) és un ocell elegant i inconfusible estretament lligat als cursos d’aigua de Santa Coloma de Farners. Es caracteritza per la seva llarga cua, el pit groguenc i el seu comportament inquiet, movent-se constantment entre pedres i marges de rieres i torrents. S’alimenta principalment d’insectes aquàtics i petits invertebrats, fet que la converteix en una excel·lent indicadora de la bona qualitat dels ecosistemes fluvials.

Família

Motacillidae

Mida

17-20 cm

de llargada

Envergadura

25-27 cm

Pes

14-22 g

Hàbitat

Cursos d'aigua

ràpids i amb pedres

Dieta

Insectívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

La cuereta torrentera és la cuereta més acolorida i bonica de les que viuen a Catalunya. Té un cos esvelt i una cua extraordinàriament llarga (la més llarga de totes les cuereta), com a corresponen al seu hàbitat de torrents on caminar mantenint l’equilibri damunt de roques mullades. El plomatge és vistós: el dors és gris fosc, la cara presenta una vistosa cella blanca, i el ventre és d’un vibrant groc encès, especialment intens a les parts inferiors prop de la cua (l’oviducte i les cobertes inferiors).

El mascle en plomatge nupcial mostra una taca negra al gola en forma de pitet, mentre que la femella i el mascle a l’hivern tenen la gola blanca o groguenca. Els joves són més apagats, grisos-marrons amb tonalitats groguenques.

Hàbitat i Distribució

Com el seu nom indica, la cuereta torrentera està íntimament lligada als cursos d’aigua de muntanya i als torrents amb corrent ràpid, basses, salts d’aigua i pedres aflorant. Cria a pràcticament tots els rius i rieres de muntanya de Catalunya, des dels Pirineus fins a les serres litorals.

A l’hivern, una part de la població descendeix d’altitud i pot trobar-se en cursos d’aigua de terra baixa, fins i tot en canals i aiguamolls. A la comarca de la Selva, és present als rius i rieres principals (Ter, Onyar, etc.) i als torrents del Montseny i de les Guilleries.

Tendència Poblacional

El SOCC indica una població globalment estable a Catalunya. És una espècie bioindicadora de la qualitat de l’aigua, ja que necessita aigües netes i amb suficient productivitat d’invertebrats aquàtics. Els principals factors de risc són la contaminació dels rius, la captació excessiva d’aigua i les alteracions del cabal natural.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: S’alimenta exclusivament d’invertebrats associats a l’aigua: larves d’efímeres, friganis, simúlids, mosquits, papallones aquàtiques, aranyes, així com adults voladors d’aquests insectes. Captura les preses caminant amb passes ràpides per les roques i les vores del riu, i sovint fa salts curts a l’aire per atrapar mosques i papallones de vol baix.
  • Reproducció: Cria entre abril i juliol, sovint amb dues postes. Construeix el niu en una cavitat o replà ben amagat: una escletxa de pedra a la vora del riu, sota un pont, una balda de pedra, un forat en un mur de pedra seca. La femella pon entre 4 i 6 ous, blanc-grisós amb taques, que coven ambdós membres durant 12-14 dies. Els polls deixen el niu al cap d’unes 2 setmanes.

Cant i Comportament

El cant és una sèrie ràpida de «tsi-tsi-tsi» agut i seguit, sovint emès en vol. El reclam més habitual és un «tsiit-tsiit» més curt i agut que el de la cuereta blanca, sovint emès en vol per damunt del riu.

Com totes les cuereta, mou contínuament la cua llarga amunt i avall, fet que li dóna un aspecte característic mentre patrulla per les pedres del riu. És una au tranquila i no excessivament esquiva, fet que la fa fàcil d’observar a la majoria de torrents catalans.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa