Cuereta blanca

Motacilla alba

La cuereta blanca (Motacilla alba) és un ocell esvelt i elegant molt habitual a Santa Coloma de Farners, especialment prop de rieres, camps, zones urbanes i espais oberts. Es reconeix fàcilment pel seu plomatge blanc, negre i gris, així com pel característic moviment constant de la seva llarga cua. Insectívora i molt activa, recorre el sòl a la recerca de petits invertebrats, contribuint al control natural de nombroses espècies d’insectes.

Família

Motacillidae

Mida

17-19 cm

de llargada

Envergadura

25-30 cm

Pes

17-25 g

Hàbitat

Zones obertes

i humides

Dieta

Insectívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

La cuereta blanca és un dels passeriformes més fàcils de reconèixer i un dels més vistosos dels ambients oberts catalans. Té un cos esvelt, potes llargues i, sobretot, una cua molt llarga que mou contínuament cap amunt i cap avall mentre camina (d’aquí ve el nom «cuereta» en català). El plomatge és inconfusible: parts inferiors blanques, dors gris, ales i cua negres amb voraviu blanc, i un característic patró de cap amb un capell negre que connecta amb un pitet també negre, mentre que la cara queda blanca.

En plomatge d’hivern el pitet negre es redueix a una banda més estreta al pit. No hi ha dimorfisme sexual marcat. Els joves són globalment grisos amb un pitet poc marcat.

Hàbitat i Distribució

La cuereta blanca és present a pràcticament tot Catalunya, des del nivell del mar fins a la mitjana muntanya. Té una predilecció clara pels ambients oberts amb terra nua o herba curta, especialment a prop de l’aigua: vores de rius, basses i bassals, prats pasturats, jardins, places urbanes, aparcaments, eres de masies, gespes de jardí…

A l’hivern arriben molts migradors del centre i nord d’Europa, i sovint forma dormidors comunals en plàtans urbans amb desenes o centenars d’individus.

Tendència Poblacional

Segons el SOCC, la població de cuereta blanca és globalment estable a Catalunya. La seva versatilitat i la seva tolerància als ambients humanitzats han permès que es mantingui ben representada arreu del territori, fins i tot al cor dels nuclis urbans més densos.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: S’alimenta de petits invertebrats: mosques, mosquits, formigues, escarabats petits, aranyes, larves. Camina amb passes ràpides pels prats, vorals i platges, sovint capturant insectes amb un moviment ràpid del bec. Quan els insectes són voladors (mosquits, mosques) sovint salta cap amunt o fa un curt vol per atrapar-los a l’aire.
  • Reproducció: Cria entre abril i agost, amb sovint dues postes. Construeix el niu en una cavitat amagada: una escletxa de paret, un forat sota una teula, una balda de pedra, una caixa-niu, fins i tot, entre l’heura o vegetació densa propera al terra. La femella pon entre 5 i 6 ous blanc-grisós amb fines taques, que cova principalment ella durant 12-14 dies. Els polls deixen el niu al cap de 13-16 dies.

Cant i Comportament

El cant és una sèrie de notes simples i twit-twit-twit ràpides, sovint emeses en vol o des d’un punt alt. El reclam més habitual i el que tothom hi reconeix és un «tslii-vit» disilàbic, dolç i agut, que les cuereta emeten en vol mentre passen volant entre llocs.

Té un comportament molt actiu i confiat: camina amb passes ràpides i decidides, i quasi sempre mou la cua amunt i avall, una característica tan marcada que en moltes llengües ha donat nom a l’au. Tradicionalment és una de les aus més estimades pels infants per la seva familiaritat i el seu balandreig divertit.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa