Motacilla alba
La cuereta blanca (Motacilla alba) és un ocell esvelt i elegant molt habitual a Santa Coloma de Farners, especialment prop de rieres, camps, zones urbanes i espais oberts. Es reconeix fàcilment pel seu plomatge blanc, negre i gris, així com pel característic moviment constant de la seva llarga cua. Insectívora i molt activa, recorre el sòl a la recerca de petits invertebrats, contribuint al control natural de nombroses espècies d’insectes.
Motacillidae
17-19 cm
de llargada
25-30 cm
17-25 g
Zones obertes
i humides
Insectívora
La cuereta blanca és un dels passeriformes més fàcils de reconèixer i un dels més vistosos dels ambients oberts catalans. Té un cos esvelt, potes llargues i, sobretot, una cua molt llarga que mou contínuament cap amunt i cap avall mentre camina (d’aquí ve el nom «cuereta» en català). El plomatge és inconfusible: parts inferiors blanques, dors gris, ales i cua negres amb voraviu blanc, i un característic patró de cap amb un capell negre que connecta amb un pitet també negre, mentre que la cara queda blanca.
En plomatge d’hivern el pitet negre es redueix a una banda més estreta al pit. No hi ha dimorfisme sexual marcat. Els joves són globalment grisos amb un pitet poc marcat.
La cuereta blanca és present a pràcticament tot Catalunya, des del nivell del mar fins a la mitjana muntanya. Té una predilecció clara pels ambients oberts amb terra nua o herba curta, especialment a prop de l’aigua: vores de rius, basses i bassals, prats pasturats, jardins, places urbanes, aparcaments, eres de masies, gespes de jardí…
A l’hivern arriben molts migradors del centre i nord d’Europa, i sovint forma dormidors comunals en plàtans urbans amb desenes o centenars d’individus.
Segons el SOCC, la població de cuereta blanca és globalment estable a Catalunya. La seva versatilitat i la seva tolerància als ambients humanitzats han permès que es mantingui ben representada arreu del territori, fins i tot al cor dels nuclis urbans més densos.
El cant és una sèrie de notes simples i twit-twit-twit ràpides, sovint emeses en vol o des d’un punt alt. El reclam més habitual i el que tothom hi reconeix és un «tslii-vit» disilàbic, dolç i agut, que les cuereta emeten en vol mentre passen volant entre llocs.
Té un comportament molt actiu i confiat: camina amb passes ràpides i decidides, i quasi sempre mou la cua amunt i avall, una característica tan marcada que en moltes llengües ha donat nom a l’au. Tradicionalment és una de les aus més estimades pels infants per la seva familiaritat i el seu balandreig divertit.
Altres ratapinyaires del terme
