Phoenicurus ochruros
La cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) és un petit ocell insectívor fàcilment reconeixible per la seva cua rogenca, que mou constantment mentre busca aliment. A Santa Coloma de Farners és habitual observar-la en zones obertes, entorns urbans, marges de camins i àrees rocoses. Elegant i inquieta, s’alimenta principalment d’insectes i altres petits invertebrats, contribuint al control natural de nombroses espècies.
Muscicapidae
13-15 cm
de llargada
23-26 cm
15-19 g
Llocs rocosos
parets, ruïnes, edificis
Insectívora
La cotxa fumada és un petit passeriforme de comportament confiat i fàcil de veure, sobretot a l’hivern. Mostra un fort dimorfisme sexual i estacional. El mascle adult en plomatge nupcial té el cap i el pit gris pissarra molt fosc (quasi negre), el ventre també fosc, la zona frontal sovint blanquinosa, una taca blanca a les ales i, sobretot, una cua i obispillo d’un vibrant taronja-rovellós que mou constantment amb un característic moviment de tremolor cap amunt i avall.
La femella i el mascle a l’hivern són força més apagats, amb tons grisos-marrons uniformes, però conservant el característic obispillo i la cua de color taronja-rovellós, que és la millor marca d’identificació de l’espècie. Els joves recorden la femella.
Al Pirineu, Prepirineu i serres de mitjana muntanya, la cotxa fumada cria en ambients rocosos: tarteres, pedrusques, cingles, esllavissades i, secundàriament, en edificis i ruïnes de pobles de muntanya. A l’hivern, en canvi, descendeix a terra baixa i es distribueix per tot Catalunya, on freqüenta especialment els ambients humanitzats: pobles, jardins, parcs urbans, masies, complexos industrials, etc.
A Santa Coloma de Farners i a tota la Selva és una visitant habitual durant la tardor i l’hivern, on s’observa atalaiada a teulats i façanes.
Segons el SOCC, la cotxa fumada mostra una tendència positiva tant a l’època reproductora com a l’hivernada. La seva adaptació als ambients urbans i industrials li ha permès colonitzar nous hàbitats al llarg del segle XX, ampliant la seva àrea de distribució europea cap a l’oest i el sud.
El cant del mascle és curiós: una breu sèrie inicial de notes musicals seguida d’un soroll estrany com de fer arronsar paper o gravetes («krsh-krsh-krsh»), emesa des d’un punt alt i visible (una teulada, una antena, una creueta). El reclam més habitual és un «tsit-tsit» curt, sovint acompanyat del moviment característic de la cua.
Té un comportament molt confiat amb la presència humana, fet que la converteix en una de les aus més fàcils d’observar a tocar dels pobles i ciutats catalans durant l’hivern.
Altres ratapinyaires del terme
