Phalacrocoracidae
80-100 cm
de llargada
130-160 cm
1,8-3,5 kg
Rius
llacs, embassaments, ports
Pescadora
El corb marí gros és un ocell aquàtic gran, de plomatge negre quasi uniforme amb reflexos verdosos o bronze segons la llum. Té el cap potent amb un bec llarg i corbat a la punta, ideal per capturar peixos sota l’aigua, i a la base del bec presenta una zona despullada de plomes de color groc taronja amb un voraviu blanc característic.
Durant l’època de cria, els adults mostren plomes blanques al cap i una taca blanca a la cuixa, distintius nupcials que perden després de la reproducció. Els joves són d’un marró fosc més apagat, sovint amb el pit i el ventre clars. Quan està fora de l’aigua, sovint se’l veu posat amb les ales obertes per assecar el plomatge.
A Catalunya el corb marí gros és, sobretot, un hivernant molt comú: cada tardor arriben milers d’individus procedents del centre i nord d’Europa que s’estableixen a totes les masses d’aigua importants del país (rius com l’Ebre o el Ter, embassaments, llacs, deltes) i fins i tot al litoral.
Com a nidificant és molt més escàs i només es reprodueix de manera regular al Delta de l’Ebre, on hi ha l’única colònia estable de la regió mediterrània peninsular. A les rieres i embassaments de la Selva es pot observar regularment a l’hivern.
Els seguiments d’aus aquàtiques mostren una població hivernant que ha crescut espectacularment des dels anys vuitanta, en paral·lel a l’expansió de l’espècie a tota Europa. Aquest creixement ha generat alguns conflictes amb la pesca esportiva i la piscicultura. La població nidificant del Delta de l’Ebre és estable. A nivell europeu és una de les espècies aquàtiques més clarament beneficiades per la protecció legal moderna.
Generalment és silenciós, però a les colònies emet gemecs i rons greus per comunicar-se. Vola amb un batec d’ales potent i sostingut, sovint en formacions de V o en línia recta, i molt baix sobre l’aigua. És una espècie força gregària a l’hivern, formant grups de pesca cooperativa i dormidors comunals d’arbres o roques on poden ajocar-se centenars d’individus.
Altres ratapinyaires del terme