Ciconia ciconia
La cigonya blanca (Ciconia ciconia) és una de les aus més emblemàtiques d’Europa i una visitant ocasional que es pot observar als entorns oberts de Santa Coloma de Farners, especialment durant els seus desplaçaments migratoris. De grans dimensions, llargues potes i bec vermell característic, s’alimenta de petits vertebrats, insectes i altres animals que captura en camps, prats i zones humides. La seva presència simbolitza la bona conservació dels espais oberts i dels ecosistemes agrícoles tradicionals.
Ciconiidae
100-115 cm
de llargada
195-215 cm
2,5 - 4,5 kg
Zones obertes
conreus, prats, aiguamolls
Omnívora
La cigonya blanca és una de les aus més icòniques i reconeixibles d’Europa. És una au de gran mida amb un coll i potes molt llargs, plomatge blanc puríssim al cos i a la major part de les ales, i contrastades plomes negres a la part posterior de les ales i a la cua (visibles sobretot en vol). El bec és llarg, recte i robust, i les potes són d’un vermell intens, característica que la distingeix bé d’altres aus de mida similar.
Mascles i femelles són pràcticament idèntics; els joves tenen el bec i les potes més apagats, més marronosos. Es desplaça caminant amb passes llargues i majestuoses pel terra i, en vol, sovint vola amb el coll i les potes estirats.
Lligada a paisatges agraris oberts amb construccions humanes per niar, la cigonya blanca s’ha expandit notablement a Catalunya en les darreres dècades. Tradicionalment present a la plana de Lleida i a les terres de l’Ebre, ha colonitzat progressivament la Catalunya central i la Selva.
Els seus nius, voluminosos i molt visibles, es poden trobar sobre torres elèctriques, campanars, teulades, pals especialment instal·lats i, més rarament, arbres grans. Una part important de la població catalana ja hiverna sense migrar, sovint a la vora d’abocadors o arrossars del delta.
La tendència poblacional de la cigonya blanca a Catalunya és clarament positiva: ha passat de tenir poques desenes de parelles fa unes dècades a comptar amb diversos centenars d’ocupacions actuals, segons les dades del SOCC i de l’ICO. Aquesta recuperació ha estat possible gràcies a la protecció legal, a la instal·lació de plataformes per niar i a la disponibilitat estable d’aliment als abocadors i arrossars. És un dels casos d’èxit de conservació més coneguts dels darrers anys.
La cigonya blanca és una de les poques aus d’Europa pràcticament àfona: no canta, sinó que es comunica produint el característic «crepiteig» o «clappers» que fa colpejant ràpidament les dues mandíbules del bec, sobretot durant els salutacions de parella al niu.
Vola amb un batec d’ales pausat i alterna amb planejos llargs, aprofitant els corrents tèrmics, fet que la fa una de les espècies icòniques de les migracions per Gibraltar. És tradicionalment estimada al món rural i associada a la fertilitat i la bona sort.
Altres ratapinyaires del terme
