Blauet

Alcedo atthis

El blauet (Alcedo atthis) és una de les aus més espectaculars i acolorides que podem observar a les rieres de Santa Coloma de Farners. Amb el seu característic plomatge blau brillant i taronja, destaca per la seva habilitat per capturar peixos i petits animals aquàtics mitjançant ràpids capbussaments. La seva presència està estretament vinculada a cursos d’aigua ben conservats, fet que el converteix en un excel·lent indicador de la qualitat dels ecosistemes fluvials.

Família

Alcedinidae

Mida

16-17 cm

de llargada

Envergadura

25-26 cm

Pes

35-45 g

Hàbitat

Cursos d'aigua

nets i de corrent lent

Dieta

Pescador

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

El blauet és, sense cap dubte, un dels ocells més vistosos i acolorits de la fauna catalana. Té un cos petit i rabassut, amb un cap desproporcionadament gros, una cua molt curta i un bec llarg, prim i en forma de punyal. La coloració és inconfusible: el dors i la part superior del cap són d’un blau turquesa elèctric brillant que canvia a tons verdosos segons la llum, mentre que el pit, el ventre i les galtes són d’un taronja rogenc encès, amb una taca blanca a la gola i a banda i banda del coll.

El mascle té el bec totalment negre; la femella, en canvi, presenta la base de la mandíbula inferior de color taronja-vermellós. Els joves són una mica més apagats, amb tons més olivacis.

Hàbitat i Distribució

A Catalunya, el blauet és present tot l’any, però la seva distribució varia segons l’estació. Com a nidificant ocupa cursos d’aigua nets i de baixa altitud, amb prou peixos i amb talussos terrosos per excavar-hi el niu, mentre que a l’hivern, quan la població es reforça amb individus migradors del centre i nord d’Europa, esdevé molt més abundant i el podem trobar fins i tot a la costa, a llacunes salobres i ports.

A la Selva i comarques pròximes es pot observar a les rieres i rius de cabal permanent, sempre que mantinguin una qualitat d’aigua suficient.

Tendència Poblacional

Segons els seguiments del SOCC i les dades d’ornitho.cat, la població nidificant catalana mostra una tendència relativament estable però amb fluctuacions importants. És una espècie sensible que pot patir caigudes locals notables després de períodes de sequera, contaminació o degradació de les riberes. La hivernada, en canvi, es manté generalment estable o lleugerament a l’alça. Sovint és utilitzat com a bioindicador de la qualitat ecològica dels cursos fluvials.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: Pesca des d’una talaia (una branca, una pedra o un jonc) que sobresurt sobre l’aigua. Quan localitza una presa, es llança en picat amb les ales plegades, capbussa de cap, captura el peix amb el bec i torna a la branca per copejar-lo abans d’empassar-se’l de cap. Els peixos petits (madrilles, barbs joves, gambúsies) són la base de la dieta, però també captura insectes aquàtics i larves.
  • Reproducció: Cria entre abril i juliol, sovint amb dues postes i fins i tot una tercera. Excava un túnel d’1 a 1,2 m de fondària en un talús terrós vertical proper a l’aigua, al final del qual hi ha la cambra de posta. Pon 6-7 ous blancs i lluents, incubats per ambdós membres de la parella durant 19-21 dies. Els polls, alimentats amb peixets, surten del niu al cap d’unes 3-4 setmanes.

Cant i Comportament

Vol ràpid, baix i rectilini, gairebé sempre seguint el curs de l’aigua, durant el qual emet un xiulet agut i sibilant, «tsiii-tsiii», que sovint el delata abans de veure’l. És un ocell molt territorial: defensa enèrgicament els seus trams de riu, especialment durant l’època de cria.

Acostuma a estar molt de temps immòbil a la talaia abans de llançar-se a l’aigua. Tradicionalment se l’ha considerat un bon indicador de la salut d’un riu: si hi ha blauet, hi ha aigua neta i prou peix.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa