Alcedo atthis
El blauet (Alcedo atthis) és una de les aus més espectaculars i acolorides que podem observar a les rieres de Santa Coloma de Farners. Amb el seu característic plomatge blau brillant i taronja, destaca per la seva habilitat per capturar peixos i petits animals aquàtics mitjançant ràpids capbussaments. La seva presència està estretament vinculada a cursos d’aigua ben conservats, fet que el converteix en un excel·lent indicador de la qualitat dels ecosistemes fluvials.
Alcedinidae
16-17 cm
de llargada
25-26 cm
35-45 g
Cursos d'aigua
nets i de corrent lent
Pescador
El blauet és, sense cap dubte, un dels ocells més vistosos i acolorits de la fauna catalana. Té un cos petit i rabassut, amb un cap desproporcionadament gros, una cua molt curta i un bec llarg, prim i en forma de punyal. La coloració és inconfusible: el dors i la part superior del cap són d’un blau turquesa elèctric brillant que canvia a tons verdosos segons la llum, mentre que el pit, el ventre i les galtes són d’un taronja rogenc encès, amb una taca blanca a la gola i a banda i banda del coll.
El mascle té el bec totalment negre; la femella, en canvi, presenta la base de la mandíbula inferior de color taronja-vermellós. Els joves són una mica més apagats, amb tons més olivacis.
A Catalunya, el blauet és present tot l’any, però la seva distribució varia segons l’estació. Com a nidificant ocupa cursos d’aigua nets i de baixa altitud, amb prou peixos i amb talussos terrosos per excavar-hi el niu, mentre que a l’hivern, quan la població es reforça amb individus migradors del centre i nord d’Europa, esdevé molt més abundant i el podem trobar fins i tot a la costa, a llacunes salobres i ports.
A la Selva i comarques pròximes es pot observar a les rieres i rius de cabal permanent, sempre que mantinguin una qualitat d’aigua suficient.
Segons els seguiments del SOCC i les dades d’ornitho.cat, la població nidificant catalana mostra una tendència relativament estable però amb fluctuacions importants. És una espècie sensible que pot patir caigudes locals notables després de períodes de sequera, contaminació o degradació de les riberes. La hivernada, en canvi, es manté generalment estable o lleugerament a l’alça. Sovint és utilitzat com a bioindicador de la qualitat ecològica dels cursos fluvials.
Vol ràpid, baix i rectilini, gairebé sempre seguint el curs de l’aigua, durant el qual emet un xiulet agut i sibilant, «tsiii-tsiii», que sovint el delata abans de veure’l. És un ocell molt territorial: defensa enèrgicament els seus trams de riu, especialment durant l’època de cria.
Acostuma a estar molt de temps immòbil a la talaia abans de llançar-se a l’aigua. Tradicionalment se l’ha considerat un bon indicador de la salut d’un riu: si hi ha blauet, hi ha aigua neta i prou peix.
Altres ratapinyaires del terme
