Bernat pescaire

Ardea cinerea

El bernat pescaire (Ardea cinerea) és una de les aus aquàtiques més elegants que podem observar a l’entorn de les rieres i zones humides de Santa Coloma de Farners. Amb el seu llarg coll, les seves potes estilitzades i el seu vol pausat, és un expert pescador que s’alimenta principalment de peixos, amfibis i petits animals aquàtics. La seva presència és un bon indicador de la qualitat dels ecosistemes fluvials i de la disponibilitat d’aigua al territori.

Família

Ardeidae

Mida

84-102 cm

de llargada

Envergadura

155-195 cm

Pes

1-2 kg

Hàbitat

Tot tipus d'aigües

rius, llacs, platges...

Dieta

Pescadora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

El bernat pescaire és l’ardèida més grossa i comuna d’Europa, una au imponent de coll molt llarg i potes igualment llargues. Té el dors gris cendrós, el coll i la part inferior blanquinosos, i una marcada llista negra que va dels ulls fins a la nuca, on prolonga en un parell de plomes ornamentals. Té el bec llarg, robust i puntegut, ideal per arponejar peixos, i de color groguenc.

Quan vola, el reconeixerem fàcilment per la seva mida, la silueta característica amb el coll plegat en S i les potes que sobresurten clarament per darrere de la cua. No presenta dimorfisme sexual marcat. Els joves són més apagats, amb tons grisos més uniformes i sense les plomes ornamentals.

Hàbitat i Distribució

El bernat pescaire és present a totes les masses d’aigua de Catalunya, des dels deltes i aiguamolls litorals fins als estanys d’alta muntanya. La seva extraordinària adaptabilitat li permet aprofitar fins i tot ambients molt humanitzats com pesqueres comercials, embassaments urbans, jardins amb llac i, fins i tot, fonts de pobles.

Cria en colònies en arbres alts, sovint barrejades amb altres ardèides, situades en zones tranquil·les a prop de l’aigua. A les rieres i pantans de la comarca de la Selva és una espècie d’observació molt habitual.

Tendència Poblacional

Les dades del SOCC indiquen una població estable o en lleuger augment, i els seguiments hivernals mostren una clara tendència positiva. La protecció legal de l’espècie i la millora de la qualitat de molts cursos d’aigua a finals del segle XX han permès que el bernat pescaire es recuperés notablement, després d’haver patit persecució per part de pescadors. Avui és una de les espècies aquàtiques més comunes del país.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: Caça amb la tècnica de la paciència: roman immòbil a la vora de l’aigua o caminant molt lentament, i quan localitza una presa la captura amb un cop sec i precís del bec. Pesca peixos petits i mitjans (carpes, barbs, anguiles, gambúsies), però la seva dieta és més àmplia del que se sol pensar: també captura granotes, salamandres, serps d’aigua, talpons, ratolins i fins i tot ocells petits.
  • Reproducció: Cria entre febrer i juliol en colònies anomenades «bernarderes» o «garcers», on poden conviure desenes o centenars de parelles. Construeix un niu voluminós de branques en arbres alts (sovint pollancres o pins). La femella pon 3-5 ous, blau pàl·lid, que coven ambdós membres de la parella durant 25-28 dies. Els polls deixen el niu al cap d’unes 7-8 setmanes.

Cant i Comportament

Emet un cant ronc, esgarrifador, una espècie de «craaank» greu i potent que sovint deixa anar al vol o quan se sent amenaçat al niu. Vola amb un batec d’ales pausat i molt elegant. És una au generalment solitària fora de la colònia de cria, i té un caràcter prudent però gens tímid amb la presència humana en àrees on s’hi ha acostumat. A l’hivern es concentra en aiguamolls i deltes, on poden veure-se’n desenes plegats.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa