Aligot vesper

Pernis apivorus

L’aligot vesper (Pernis apivorus) és una rapinyaire migradora que visita els nostres boscos durant els mesos més càlids de l’any. De comportament discret i difícil d’observar, destaca per la seva alimentació especialitzada basada principalment en vespes, abelles i altres himenòpters. A Santa Coloma de Farners aprofita les masses forestals i els espais oberts propers per alimentar-se i descansar durant la seva estada estival.

Família

Accipitridae

Mida

52-60 cm

de llargada

Envergadura

115-150 cm

Pes

600-1.100 g

Hàbitat

Boscos madurs

amb clarianes

Dieta

Especialitzada

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

L’aligot vesper és un rapinyaire de mida mitjana, força semblant en silueta a l’aligot comú però amb proporcions clarament diferents quan s’observa amb atenció. Té el cap relativament petit i de coll llarg (donant un aspecte que recorda més una colmix o un cucut), les ales més estretes i la cua més llarga que el del seu cosí més comú.

El plomatge és extremadament variable, des de formes gairebé blanques fins a formes molt fosques, però la majoria d’exemplars mostren una banda fosca al final de la cua i dues bandes addicionals més estretes a la part superior, un patró diagnòstic. Les femelles solen ser una mica més fosques que els mascles.

Hàbitat i Distribució

Com a nidificant a Catalunya és força localitzat, criant principalment als boscos madurs caducifolis i mixtos del Pirineu i Prepirineus, així com de la Catalunya humida nord-oriental. Durant la migració, en canvi, pot observar-se en pràcticament qualsevol punt del territori, sovint en grans concentracions als colls de muntanya pirinencs i prepirinencs durant els mesos d’agost i setembre.

A la Selva s’hi pot observar tant en migració com, més rarament, en l’època de cria a les zones boscanes del sector nord.

Tendència Poblacional

Les dades del SOCC i dels Atles dels ocells nidificants indiquen una població nidificant relativament estable a Catalunya, situada en l’ordre de centenars de parelles. Tot i això, la seva especialització alimentària el fa vulnerable a la pèrdua de poblacions d’himenòpters silvestres i a l’ús de pesticides. És una espècie estretament vigilada pels programes de seguiment de rapinyaires migrants.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: És l’única rapinyaire d’Europa especialitzada en himenòpters socials. Localitza els nius de vespes i abelles seguint els insectes adults i els excava amb les potes per accedir a les larves, que són la base de la seva dieta. La seva cara plomada de plomes rígides i les escates engruixides de les potes la protegeixen de les picades. També consumeix amfibis (granotes), rèptils petits, ocells joves i, ocasionalment, fruits.
  • Reproducció: Cria entre maig i juliol; arriba al territori bastant tard, normalment al final d’abril o principis de maig, en una de les migracions més tardanes d’Europa. Construeix un niu modest a la copa d’un arbre, sovint decorat amb fulles verdes. La femella pon 1-2 ous que cova durant uns 33-37 dies. Els polls volen al cap d’unes 7-8 setmanes i depenen dels pares fins ben entrada la tardor.

Cant i Comportament

El reclam és un xiulet doble «piuu-uu» molt diferent del miol de l’aligot comú. Sovint sobrevola fent grans cercles a gran altura, i durant els festejos els mascles fan vols nupcials espectaculars amb «applauses» d’ales per sobre del dors.

És un dels millors espectacles ornitològics catalans veure els grans estols migratoris al pas postnupcial (agost-setembre), quan centenars d’aligots vespers poden creuar els Pirineus en un sol dia.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa