Aligot comú

Buteo buteo

L’aligot comú (Buteo buteo) és una de les rapinyaires més habituals i fàcilment observables a Santa Coloma de Farners. De cos robust i vol majestuós, sovint es pot veure planejant sobre boscos, camps i clarianes mentre busca petites preses. La seva gran capacitat d’adaptació li permet ocupar una gran varietat d’hàbitats, convertint-lo en una espècie emblemàtica dels paisatges naturals del municipi.

Família

Accipitridae

Mida

51-57 cm

de llargada

Envergadura

110-130 cm

Pes

600-1.300 g

Hàbitat

Mosaic camp-bosc

Boscos amb zones obertes

Dieta

Carnívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

L’aligot comú és la rapinyaire diürna més fàcil de veure a casa nostra. És un ocell mitjà-gran, de silueta robusta, amb les ales amples i la cua relativament curta i arrodonida que mostra una banda fosca terminal característica. El plomatge és molt variable, des de formes gairebé blanques crema fins a exemplars de tons marrons foscos uniformes, però el patró més habitual mostra el dors marró fosc, el pit ratllat i un «collaret» clar al pit que ajuda a identificar-lo.

No presenta dimorfisme sexual marcat, tot i que la femella és lleugerament més grossa que el mascle. Quan està posat, es reconeix bé per les potes grogues i nues, i pel cap arrodonit amb una expressió alerta.

Hàbitat i Distribució

Es distribueix de manera gairebé contínua per tot Catalunya, evitant només les zones d’alta muntanya i els boscos massa tancats i homogenis. És un típic representant de l’ecotò camp-bosc: necessita arbres grans per niar i, alhora, espais oberts on caçar. Per això es troba molt a gust als mosaics agrícoles i forestals de la Catalunya humida, com els que es troben al voltant del nostre municipi.

A l’hivern, la població local es veu fortament reforçada per individus procedents del centre i nord d’Europa, fet que el fa especialment visible en aquesta època, quan sovint s’observa atalaiat a torres elèctriques, pals o arbres aïllats a la vora de camins i carreteres.

Tendència Poblacional

Els seguiments del SOCC mostren una població estable i, en alguns períodes, fins i tot un lleuger increment, amb una estimació històrica situada entre 1.300 i 1.500 parelles nidificants a Catalunya. És probablement la rapinyaire diürna més comuna del país, juntament amb el xoriguer comú. Tot i això, pateix una mortalitat important per col·lisions amb vehicles i per electrocució en línies elèctriques, especialment a l’hivern.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: Té una dieta molt adaptable, dominada en gran mesura per micromamífers (rates, ratolins, talpons), que poden representar fins el 80-90% de les preses. També caça rèptils (especialment sargantanes i serps petites), ocells petits, amfibis i insectes grossos com saltamartins. Sovint actua com a carronyaire, especialment a l’hivern, aprofitant animals atropellats. Caça des d’una atalaia (un arbre, un pal, una roca) o bé sobrevolant lentament el terreny.
  • Reproducció: La cria es produeix entre març i juliol. Construeix un niu voluminós de branques a la copa d’un arbre, sovint reutilitzat any rere any. La femella pon entre 2 i 4 ous blanquinosos amb taques marrons, que cova durant 33-35 dies. Els polls s’enlairen al cap d’unes 6-7 setmanes i depenen dels pares unes setmanes més.

Cant i Comportament

El seu reclam més característic és un miol agut i penetrant, «piiiieeee», que sovint emet en vol durant els festejos primaverals o quan se sent amenaçat. Vola amb les ales lleugerament aixecades en V poc pronunciada i sovint planeja aprofitant els corrents tèrmics, fent grans cercles a gran altura. És una espècie d’observació molt habitual a l’hivern, quan es deixa veure atalaiada a pals i torres elèctriques al costat de les carreteres, una postura que el fa fàcil d’identificar fins i tot des d’un cotxe en moviment.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa