Hieraaetus pennatus
L’àguila calçada (Hieraaetus pennatus) és una de les rapinyaires forestals més elegants que podem observar a Santa Coloma de Farners. De mida mitjana i gran agilitat en vol, aquesta espècie aprofita els boscos del municipi per nidificar i les zones obertes properes per caçar petits mamífers, rèptils i ocells. Tot i ser una au discreta, la seva presència és un indicador de la bona qualitat dels ecosistemes forestals del nostre territori.
Accipitridae
42-51 cm
de llargada
110-135 cm
500-1.000 g
Boscos madurs
conservats amb clarianes
Carnívora
L’àguila calçada és una de les àguiles més petites d’Europa, amb una silueta esvelta i unes ales relativament llargues i estretes. Una de les seves característiques més curioses és que existeix en dues formes de plomatge diferents: la fase clara, més comuna, mostra el ventre i les parts inferiors blancs amb el cap clar, mentre que la fase fosca presenta tot el cos d’un marró fosc força uniforme.
En totes dues fases, en vol es poden observar dues taques blanques característiques als hombros, sovint anomenades «els llums de l’àguila calçada», que són un caràcter molt útil per identificar-la. Té les potes emplomallades fins als dits, fet que li ha donat el nom de «calçada».
A Catalunya es distribueix de manera relativament uniforme pels boscos més madurs de la meitat nord i centre del país, evitant tant la franja costanera urbanitzada com la plana de Lleida. Necessita masses forestals amb arbres grans per niar i, alhora, paisatges oberts a prop com pastures, conreus extensius o solars on caçar.
La Selva ofereix aquest tipus de mosaic en algunes zones, i és possible observar-la sobrevolant els boscos mixtos durant la primavera i l’estiu. Hiverna majoritàriament a l’Àfrica subsahariana, tot i que un nombre creixent d’individus passen l’hivern al sud d’Europa.
Segons l’Atlas dels ocells nidificants de Catalunya, la població reproductora s’estima en algunes centenes de parelles, amb una tendència globalment estable i fins i tot lleugerament a l’alça en algunes comarques. És una espècie protegida pels seus requeriments d’hàbitat: necessita boscos madurs amb arbres prou grans per construir el niu, i qualsevol tala intensiva o transformació del paisatge la pot afectar localment.
Emet un xiscle agut i repetitiu, «kli-kli-kli», durant els festejos primaverals i quan defensa el territori. El vol és elegant, alterant batecs ràpids amb planeigs llargs i mantenint sovint les ales en lleugera V baixa.
Té un comportament migrador molt marcat: passa l’hivern a l’Àfrica i torna a Catalunya cap a finals de març. És una de les rapinyaires més tardanes a començar la cria, fet que la fa especialment vulnerable a la tala forestal a l’inici de l’estiu.
Altres ratapinyaires del terme
