Lluer

Spinus spinus

El lluer (Carduelis spinus) és un petit fringíl·lid de colors vius que visita Santa Coloma de Farners principalment durant els mesos més freds de l’any. Els mascles destaquen pels seus tons grocs i negres, mentre que les femelles presenten una coloració més discreta. Sovint es pot observar en grups alimentant-se de llavors als arbres i arbustos, especialment en zones forestals, jardins i espais oberts amb abundància de vegetació.

Família

Fringillidae

Mida

11-12,5 cm

de llargada

Envergadura

20-23 cm

Pes

11-15 g

Hàbitat

Boscos mixtos

i de coníferes

Dieta

Granívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

El lluer és un fringíl·lid petit i molt acolorit, sobretot el mascle, amb una vistosa combinació de grocs, verds i negres. El mascle adult té el front i el coronell d’un negre intens, la cara groc-verdós encès, el pit i el cap d’un groc viu amb finíssimes ratlles a banda i banda, el dors verd-grogenc amb taques fosques i bandes alars grogues amples molt visibles.

La femella és més apagada, amb tonalitats verd-grogues més pàl·lides i sense el negre del cap, i les parts inferiors ratllades. Té el bec petit i punxegut, adaptat a les llavors petites. La cua és curta i forcada amb taques grogues a la base. Tot el seu aspecte fa que sigui un dels favorits dels observadors d’ocells.

Hàbitat i Distribució

El lluer cria a Catalunya principalment a les avetoses i pinedes pirinenques i prepirinenques d’una certa alçada, on és un nidificant escàs. A l’hivern, en canvi, esdevé molt més comú i ampli, amb arribada d’individus migradors del nord d’Europa: es pot trobar arreu del territori, especialment en boscos de ribera amb verns i bedolls (les llavors d’aquests arbres són un dels seus aliments preferits a l’hivern). A la Selva és un visitant hivernal habitual.

Tendència Poblacional

La població del lluer mostra grans fluctuacions interanuals, dependents de la disponibilitat d’aliment al nord d’Europa: en anys de mala collita allí, arriben grans nombres al sud, mentre que altres anys gairebé no en veiem. Aquesta espècie és un bon exemple del que els ornitòlegs anomenen un «irruptiu». A llarg termini, la tendència sembla estable.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: Té una dieta especialitzada en llavors petites: especialment avets, bedolls, verns, salzes i compostes (cards, panigols). La seva capacitat per penjar-se de branques fines i extreure llavors dels cons o cap d’aviol és sorprenent: pot quedar-se cap per avall durant minuts mentre extreu el menjar. A finals d’hivern, sovint freqüenta menjadores de jardí, on s’agradà especialment les pipes de gira-sol negre.
  • Reproducció: Cria entre abril i juliol, amb sovint dues postes. Construeix un niu compacte d’herbes i molsa, sovint en una conífera. La femella pon entre 3 i 5 ous bla-bla pàl·lid amb fines taques rosades, que cova exclusivament ella durant 11-13 dies. Els polls deixen el niu al cap d’uns 13-15 dies.

Cant i Comportament

El cant és un trinat ràpid i variat, sovint emès en vol, i el reclam més característic és un «twi-iuu» o «tsuuit» suaument cridaner. És una espècie molt social, especialment fora del període de cria: forma estols sovint nombrosos, on individus es comuniquen contínuament.

Veure un estol de lluers menjant a un grup de verns a l’hivern, amb el seu colorit groc-verd brillant, és una de les imatges més boniques de l’època freda als nostres boscos de ribera.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa