Gratapalles

Emberiza cirlus

El gratapalles (Sitta europaea) és un petit ocell forestal molt característic dels boscos madurs de Santa Coloma de Farners. Destaca per la seva sorprenent habilitat per desplaçar-se pels troncs dels arbres tant cap amunt com cap avall, una capacitat poc habitual entre les aus europees. Amb el seu plomatge blau grisós i el seu comportament inquiet, és un habitant habitual de suredes, alzinars i rouredes, on s’alimenta principalment d’insectes, llavors i petits fruits.

Família

Emberizidae

Mida

15-16 cm

de llargada

Envergadura

22-25 cm

Pes

20-27 g

Hàbitat

Mosaic

agroforestal mediterrani

Dieta

Granívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

El gratapalles és un dels emberízids més vistosos del nostre país, especialment el mascle. Aquest mostra un cap amb un patró molt distintiu: groc amb una franja negra que travessa l’ull, una taca verda-oliva al pit superior i una gorgera negra a la barba. El ventre i els flancs són d’un groc viu amb fines ratlles castanyes als costats, i el dors és castany ratllat de fosc.

La femella és més apagada, amb to més groguenc-cremós al cap i sense la taca pectoral verda tan marcada. Els joves recorden la femella però amb ratllat més uniforme. La seva mida és semblant a la d’un pardal però amb la cua una mica més llarga.

Hàbitat i Distribució

A Catalunya, el gratapalles és típic dels paisatges agroforestals d’influència mediterrània: vinyes amb tanques verdes, marges de conreus amb matollars, oliverars, alzinars esclarissats, garrigues amb arbres dispersos. Defuig l’alta muntanya i les zones de bosc tancat.

A la comarca de la Selva és una espècie present a les zones amb mosaic agrícola i als marges arbustius pròxims a Santa Coloma de Farners, especialment a vessants assolellats.

Tendència Poblacional

Els seguiments del SOCC mostren una població globalment estable a Catalunya, encara que en algunes zones agrícoles mostra lleugers descensos lligats a la pèrdua de marges, mates i bardisses. És una espècie molt sensible a la intensificació agrícola i a la simplificació del paisatge rural.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: La dieta varia molt segons l’estació. A l’estiu i durant la cria s’alimenta sobretot d’invertebrats (insectes, aranyes, larves) que captura a terra o sobre la vegetació. A la tardor i hivern passa a una dieta granívora basada en llavors d’herbàcies, gramínies silvestres i restes de conreus. Sovint s’alimenta a terra entre l’herba.
  • Reproducció: Cria entre abril i agost, amb sovint dues postes anuals. Construeix un niu compacte d’herbes seques i molsa a poca altura del terra, sovint a la base d’un arbust dens o entre l’herba alta. La femella pon entre 3 i 5 ous blanc-grisencs amb taques i ratlletes característiques, que cova durant 11-13 dies. Els polls deixen el niu al cap d’uns 11-13 dies.

Cant i Comportament

El cant del mascle és un dels més característics del paisatge agrari mediterrani: una sèrie ràpida i monòtona de notes «txi-txi-txi-txi-txi-txi», semblant a un cascavell o a una clau girant a una serralleria, emesa des d’un punt elevat com la copa d’un arbust o un fil del telèfon.

És una espècie discreta però fidel al seu territori; un cop coneguts els llocs habituals, és fàcil de localitzar any rere any al mateix lloc.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa