Strix aluco
El gamarús (Strix aluco) és una de les rapinyaires nocturnes més comunes dels boscos de Santa Coloma de Farners. De costums principalment nocturns, destaca pels seus característics cants territorials que ressonen durant les nits tranquil·les. Habita boscos madurs, riberes i zones arbrades, on caça petits mamífers, ocells i altres vertebrats. La seva presència és un indicador de la bona qualitat dels ecosistemes forestals i de l’existència d’arbres vells que li proporcionen refugi i llocs de nidificació.
Strigidae
37-43 cm
de llargada
81-105 cm
340-700 g
Boscos madurs
amb arbres vells i forats
Carnívora
El gamarús és el rapinyaire nocturn més comú i àmpliament distribuït de Catalunya. És un mussol robust i rabassut, sense plomalls («orelles») al cap, amb un disc facial molt desenvolupat i de forma rodona que li dona una expressió plàcida i contemplativa. Existeixen dues formes de coloració, freqüents totes dues: la fase grisa i la fase rogenca, totes dues amb un plomatge fortament marbrejat i estriat que el camuflen admirablement amb les escorces dels arbres.
Els ulls són grossos, foscos (negres) i circumscrits per un cercle blanc, una característica única que el diferencia d’altres mussols europeus. Mascles i femelles són pràcticament idèntics, tot i que les femelles són una mica més grosses.
El gamarús es distribueix per tot Catalunya, allà on hi hagi boscos amb arbres vells i forats per niar. Ocupa des dels grans boscos pirinencs fins als parcs urbans més arbrats de Barcelona, passant per les rouredes, alzinars, fagedes i pinedes de la Catalunya central i mediterrània.
A la Selva, Montseny i Guilleries és l’au rapinyaire nocturna més comuna, i es pot escoltar fàcilment a la nit a la majoria de boscos del Massís.
Segons el SOCC i altres seguiments, la població del gamarús és estable o lleugerament en augment a Catalunya. La principal amenaça és la pèrdua d’arbres vells amb cavitats per la gestió forestal moderna, que sovint elimina els arbres més vells «per seguretat» o per aprofitament de la fusta. La instal·lació de caixes-niu pot afavorir-lo en zones que han perdut els arbres niu naturals.
El cant del gamarús és un dels sons més icònics i misteriosos de la nit als boscos catalans: un «huu-huuuuu» tremolós i flautejat, sovint precedit d’un «hu» curt. El crit de contacte més habitual és un «kèuuk» agut, que sovint emeten la femella i els joves.
És estrictament nocturn: passa el dia ben amagat en una branca o cavitat, fet que el converteix en un dels rapinyaires més presents però menys observats del país. La seva veu és tan emblemàtica que apareix sovint en pel·lícules ambientades de nit.
Altres ratapinyaires del terme
