Bubulcus ibis
L’esplugabous (Bubulcus ibis) és una au elegant i adaptable que sovint es pot observar en camps, prats i zones agrícoles de Santa Coloma de Farners. De plomatge predominantment blanc i aspecte esvelt, acostuma a associar-se amb ramats i altres animals de pastura, aprofitant els insectes i petits invertebrats que aquests aixequen en desplaçar-se. La seva capacitat d’adaptació li ha permès expandir-se per nombrosos territoris, convertint-se en una espècie cada vegada més habitual en els paisatges rurals.
Ardeidae
46-56 cm
de llargada
88-96 cm
270-512 g
Zones agrícoles
pastures, prats humits...
Insectívora
L’esplugabous és l’ardèida més petita i robusta de Catalunya, amb un aspecte ben diferent dels seus parents més estilitzats. Té un cos compacte, el coll més curt que el bernat pescaire, i el bec curt i robust de color groc taronja.
El plomatge és blanc en la major part de l’any, però durant l’època de cria adquireix plomes de color taronja-cremós al cap, al pit i al dors, una característica nupcial molt vistosa. Les potes són grogues a fora època de cria i poden tornar-se vermelloses durant els festejos. És l’única ardèida europea que mostra aquesta combinació de cos blanc i tonalitats taronja.
Originària de l’Àfrica i sud d’Europa, l’esplugabous ha experimentat una espectacular expansió mundial des de mitjan segle XX, i a Catalunya s’ha establert com a nidificant comú a les zones agrícoles obertes. Cria en colònies mixtes amb altres ardèides als deltes, aiguamolls i, més recentment, en arbredes properes a explotacions ramaderes.
A l’hivern es concentra en aiguamolls i deltes, però durant tot l’any es pot observar als camps de la Selva i altres comarques agràries, sovint en grups que segueixen les vaques o els tractors.
Els Atles dels ocells nidificants mostren una clara expansió a Catalunya durant les darreres dècades. El seu èxit es deu a la disponibilitat de bestiar gran, a la creació de zones humides artificials i a la seva capacitat per aprofitar abocadors i agroindústries. Avui és una de les ardèides més abundants del país.
És generalment silenciós, però a les colònies emet gemecs i grunyits curts. Vola amb un batec d’ales relativament ràpid per ser una ardèida i sovint forma estols compactes. És una au molt gregària: es desplaça en grups als camps i als dormidors, i forma colònies de cria de centenars de parelles. La seva associació amb el bestiar la converteix en una visita assídua i benvinguda a les explotacions ramaderes.
Altres ratapinyaires del terme
