Accipiter nisus
L’esparver vulgar (Accipiter nisus) és una petita rapinyaire àgil i veloç que habita boscos, zones agrícoles i entorns periurbans de Santa Coloma de Farners. Especialitzat en la captura d’ocells de mida petita i mitjana, destaca per la seva extraordinària habilitat per maniobrar entre els arbres i sorprendre les seves preses amb vols ràpids i precisos. La seva presència contribueix a mantenir l’equilibri natural de les poblacions d’aus del territori.
Accipitridae
28-38 cm
de llargada
60-77 cm
110-200 g
Boscos
ambients arbrats variats
Carnívora
L’esparver vulgar és una rapinyaire diürna de mida petita amb un fort dimorfisme sexual: les femelles són clarament més grosses que els mascles. El mascle adult té el dors gris blavós i les parts inferiors blanques amb un fi barrat de color taronja-rogenc. La femella, en canvi, és més gran i té el dors gris més apagat-marronós, amb les parts inferiors blanques amb el barrat grisós.
Els joves recorden les femelles però amb tons més marrons i el barrat més irregular. Té unes ales curtes i arrodonides i una cua llarga, una combinació que el converteix en un caçador àgil entre la vegetació espessa.
L’esparver vulgar ocupa pràcticament tot Catalunya, exceptuant l’alta muntanya més pelada. És present a totes les comarques amb cobertura forestal, des dels grans boscos pirinencs fins als parcs urbans de Barcelona i altres ciutats. La seva versatilitat li permet criar en boscos madurs però també en repoblacions joves de pi, sempre que tinguin arbres prou alts.
A la Selva és relativament fàcil veure’l en migració o passant per damunt dels jardins i carreteres, sobretot a l’hivern, quan la població local es veu reforçada per individus del centre i nord d’Europa.
El SOCC i altres seguiments indiquen una població estable o en lleu augment a Catalunya. L’espècie es va recuperar notablement després de la prohibició dels pesticides organoclorats (DDT) a mitjans del segle XX, els quals havien causat un dràstic declivi en moltes regions d’Europa. Avui és una de les rapinyaires més comunes del país, tot i la seva discreció.
El reclam més habitual és un «keck-keck-keck» agut emès quan defensa el territori. Vola alternant batecs ràpids i curts amb planeigs, sovint en línia recta i a poca altura per aprofitar el camuflatge de la vegetació.
És sovint la causa que un estol d’ocells de jardí desaparegui sobtadament i en silenci: la seva tècnica de caça l’ha convertit en un dels visitants regulars i mig invisibles de les menjadores urbanes.
Altres ratapinyaires del terme
