Corb marí gros

Phalacrocorax carbo

A continuació trobaràs les fitxes de les diferents espècies d’ocells observades al municipi. Cada fitxa inclou informació sobre la seva identificació, hàbitat, distribució i curiositats.

Família

Phalacrocoracidae

Mida

80-100 cm

de llargada

Envergadura

130-160 cm

Pes

1,8-3,5 kg

Hàbitat

Rius

llacs, embassaments, ports

Dieta

Pescadora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

El corb marí gros és un ocell aquàtic gran, de plomatge negre quasi uniforme amb reflexos verdosos o bronze segons la llum. Té el cap potent amb un bec llarg i corbat a la punta, ideal per capturar peixos sota l’aigua, i a la base del bec presenta una zona despullada de plomes de color groc taronja amb un voraviu blanc característic.

Durant l’època de cria, els adults mostren plomes blanques al cap i una taca blanca a la cuixa, distintius nupcials que perden després de la reproducció. Els joves són d’un marró fosc més apagat, sovint amb el pit i el ventre clars. Quan està fora de l’aigua, sovint se’l veu posat amb les ales obertes per assecar el plomatge.

Hàbitat i Distribució

A Catalunya el corb marí gros és, sobretot, un hivernant molt comú: cada tardor arriben milers d’individus procedents del centre i nord d’Europa que s’estableixen a totes les masses d’aigua importants del país (rius com l’Ebre o el Ter, embassaments, llacs, deltes) i fins i tot al litoral.

Com a nidificant és molt més escàs i només es reprodueix de manera regular al Delta de l’Ebre, on hi ha l’única colònia estable de la regió mediterrània peninsular. A les rieres i embassaments de la Selva es pot observar regularment a l’hivern.

Tendència Poblacional

Els seguiments d’aus aquàtiques mostren una població hivernant que ha crescut espectacularment des dels anys vuitanta, en paral·lel a l’expansió de l’espècie a tota Europa. Aquest creixement ha generat alguns conflictes amb la pesca esportiva i la piscicultura. La població nidificant del Delta de l’Ebre és estable. A nivell europeu és una de les espècies aquàtiques més clarament beneficiades per la protecció legal moderna.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: Pesca exclusivament sota l’aigua, capbussant des de la superfície i bussejant amb gran agilitat propulsat per les potes palmades. Pot romandre sota l’aigua fins a un minut i baixar a profunditats considerables. Captura tota mena de peixos d’aigua dolça (carpes, barbs, anguiles) i, al litoral, peixos marins petits-mitjans. Després de pescar, surt a una pedra o branca i obre les ales per assecar-les, ja que el seu plomatge no és tan impermeable com el d’altres aus aquàtiques.
  • Reproducció: A Catalunya només cria al Delta de l’Ebre, entre febrer i juny, en colònies sobre arbres o estructures artificials. Construeix un niu de branques i materials vegetals. La femella pon entre 3 i 5 ous blau-verdosos, que cova durant 27-31 dies. Els polls deixen el niu al cap d’unes 7-8 setmanes.

Cant i Comportament

Generalment és silenciós, però a les colònies emet gemecs i rons greus per comunicar-se. Vola amb un batec d’ales potent i sostingut, sovint en formacions de V o en línia recta, i molt baix sobre l’aigua. És una espècie força gregària a l’hivern, formant grups de pesca cooperativa i dormidors comunals d’arbres o roques on poden ajocar-se centenars d’individus.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa