Cogullada vulgar

Galerida cristata

La cogullada vulgar (Galerida cristata) és un petit ocell característic dels espais oberts, camps de cultiu, camins i zones amb vegetació baixa de Santa Coloma de Farners. Es reconeix fàcilment per la seva cresta punxeguda i el seu cant melodiós, que sovint emet des del terra o durant els seus vols curts. Adaptada als ambients oberts i assolellats, és una espècie que forma part del paisatge agrícola tradicional del nostre territori.

Família

Alaudidae

Mida

17-19 cm

de llargada

Envergadura

29-38 cm

Pes

35-45 g

Hàbitat

Espais oberts

secs i poc vegetats

Dieta

Granívora - Insectívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

La cogullada vulgar és una alosa rabassuda i de coloració críptica, característica dels paisatges oberts mediterranis. Té un plomatge globalment marró-cremós, amb el dors estríat de fosc i les parts inferiors més clares amb estries fosques al pit. La seva característica més inconfusible és la cresta llarga i punxeguda al cap, sempre erecta i ben visible, que la diferencia clarament d’altres aloses.

Té un bec relativament llarg i lleugerament corbat. No mostra dimorfisme sexual marcat; els joves recorden els adults però amb tons més apagats i les estries més difuses. La cua mostra plomes laterals canyella, una característica útil per identificar-la quan vola.

Hàbitat i Distribució

La cogullada vulgar és present a pràcticament totes les zones obertes i seques de Catalunya, des de la costa fins a la mitjana muntanya. Té predilecció pels ambients pertorbats i poc productius: vores de camins i carreteres, descampats, conreus extensius de cereal, terrenys agrícoles abandonats, eres de pobles, fins i tot a les vores de les zones industrials. Defuig els boscos i les zones de muntanya.

A la Selva i als afores de Santa Coloma de Farners es pot trobar a les vores dels camins rurals i als camps oberts.

Tendència Poblacional

La cogullada vulgar ha patit descensos importants a moltes àrees d’Europa relacionats amb la intensificació agrícola, la urbanització i l’abandonament dels camps amb cereal extensiu. A Catalunya, segons el SOCC, mostra una tendència negativa o estable, depenent de les regions, i és una de les espècies indicadores de la salut de l’agricultura tradicional.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: Té una dieta mixta. A la primavera i l’estiu s’alimenta principalment d’insectes, larves i petits invertebrats que captura caminant pel terra. A la tardor i l’hivern s’alimenta sobretot de llavors d’herbàcies (mill, blet, plantatge), grans de cereal restants als rostolls i altres material vegetal. Sempre s’alimenta a terra, caminant amb passes ràpides i petites.
  • Reproducció: Cria entre abril i juliol. Construeix el niu a terra, en una petita depressió ben amagada entre l’herba o un matoll baix, fet d’herbes seques. La femella pon entre 3 i 5 ous de color crema amb taques marrons-grises, que cova durant 11-13 dies. Els polls deixen el niu al cap d’uns 9-10 dies (encara abans de poder volar), una estratègia que els permet dispersar-se i reduir el risc de depredació al niu.

Cant i Comportament

El cant és una llarga sèrie de notes liquides, musicals i variades, sovint emeses des d’un punt alt (una pedra, un pal, un cable) o en vol nupcial enlairant-se cap al cel. El reclam més comú és un «tu-tii-tuui» liquid i dolç, sovint emès en vol, molt útil per identificar-la sense veure-la.

Té un comportament confiat amb la presència humana: sovint camina als vorals de carreteres i camins, on és fàcil veure-la. La seva cresta i el cant musical la converteixen en una de les aus més carismàtiques dels paisatges agraris mediterranis.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa