Carduelis carduelis
La cadernera (Carduelis carduelis) és un dels ocells més acolorits i reconeixibles de Santa Coloma de Farners. El seu característic rostre vermell, combinat amb les tonalitats negres, blanques i grogues de les ales, la converteixen en una espècie inconfusible. Habita principalment en zones obertes, camps, jardins i vores de bosc, on s’alimenta de llavors de nombroses plantes silvestres, especialment cards, dels quals rep el seu nom popular.
Fringillidae
12-13 cm
de llargada
21-25 cm
14-19 g
Mosaics oberts
marges, conreus, jardins...
Granívora
La cadernera és una de les aus més vistoses i estimades de la fauna catalana, un veritable petit miracle de colors. Té el cap amb un disseny molt característic: la cara és d’un vermell encès i intens, envoltada per una llista blanca que ocupa les galtes i una marca negra al darrere del cap; el pit i les flancs són d’un castany clar i el ventre és blanc-cremós. Però el detall més brillant és la marca alar groga d’or que es revela quan obre les ales o vola. La cua és curta, negra amb taques blanques.
No hi ha pràcticament dimorfisme sexual marcat (en alguns casos els mascles tenen el vermell que arriba més enrere de l’ull). Els joves no tenen el cap acolorit i mostren tots tons grisos-marrons amb estries.
La cadernera és comuna a pràcticament tot Catalunya, exceptuant l’alta muntanya. Necessita zones obertes amb herbes seques i arbustos, i té predilecció pels marges de camí, els camps en guaret, els solars urbans, els jardins amb cards i pruneres, i les vores de carreteres.
A la Selva i Santa Coloma de Farners és una au de pas freqüent que es pot observar gairebé tot l’any als marges agrícoles, els jardins i els parcs.
Tot i ser encara comuna, la cadernera ha patit descensos preocupants en algunes zones europees i s’ha vist particularment afectada per la captura il·legal per al comerç com a ocell de gàbia, motivada pel seu cant i bellesa. La protecció legal és estricta i s’ha mantingut estable a la majoria del territori català. El SOCC mostra una tendència globalment estable.
El cant és una de les melodies més musicals dels nostres ocells: una llarga sèrie de notes líquides i atrillades, ràpides i variades, que canten tant des d’una branca alta com en vol. El reclam més habitual és un «tswit-tswit» curt i melòdic emès en vol, que delata el seu pas pels camps.
Fora de l’època de cria es desplaça en estols sovint molt grans i sorollosos que aprofiten els camps amb llavors madures, especialment camps de gira-sol i àrees amb cards florits.
Altres ratapinyaires del terme
