Cadernera

Carduelis carduelis

La cadernera (Carduelis carduelis) és un dels ocells més acolorits i reconeixibles de Santa Coloma de Farners. El seu característic rostre vermell, combinat amb les tonalitats negres, blanques i grogues de les ales, la converteixen en una espècie inconfusible. Habita principalment en zones obertes, camps, jardins i vores de bosc, on s’alimenta de llavors de nombroses plantes silvestres, especialment cards, dels quals rep el seu nom popular.

Família

Fringillidae

Mida

12-13 cm

de llargada

Envergadura

21-25 cm

Pes

14-19 g

Hàbitat

Mosaics oberts

marges, conreus, jardins...

Dieta

Granívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

La cadernera és una de les aus més vistoses i estimades de la fauna catalana, un veritable petit miracle de colors. Té el cap amb un disseny molt característic: la cara és d’un vermell encès i intens, envoltada per una llista blanca que ocupa les galtes i una marca negra al darrere del cap; el pit i les flancs són d’un castany clar i el ventre és blanc-cremós. Però el detall més brillant és la marca alar groga d’or que es revela quan obre les ales o vola. La cua és curta, negra amb taques blanques.

No hi ha pràcticament dimorfisme sexual marcat (en alguns casos els mascles tenen el vermell que arriba més enrere de l’ull). Els joves no tenen el cap acolorit i mostren tots tons grisos-marrons amb estries.

Hàbitat i Distribució

La cadernera és comuna a pràcticament tot Catalunya, exceptuant l’alta muntanya. Necessita zones obertes amb herbes seques i arbustos, i té predilecció pels marges de camí, els camps en guaret, els solars urbans, els jardins amb cards i pruneres, i les vores de carreteres.

A la Selva i Santa Coloma de Farners és una au de pas freqüent que es pot observar gairebé tot l’any als marges agrícoles, els jardins i els parcs.

Tendència Poblacional

Tot i ser encara comuna, la cadernera ha patit descensos preocupants en algunes zones europees i s’ha vist particularment afectada per la captura il·legal per al comerç com a ocell de gàbia, motivada pel seu cant i bellesa. La protecció legal és estricta i s’ha mantingut estable a la majoria del territori català. El SOCC mostra una tendència globalment estable.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: Espècie altament especialitzada en llavors d’asteràcies (la família del card, el girasol, el dent de lleó, la xicoira). Té un bec llarg i prim, especialment adaptat per extraure les llavors de les cabeçoles de cards i altres plantes que altres ocells no poden aprofitar bé. També consumeix llavors d’altres herbes (verdolagues, blets, plantatges) i, durant la cria, una bona quantitat d’insectes per alimentar els polls.
  • Reproducció: Cria entre abril i agost, amb sovint dues postes. Construeix un niu petit i molt elaborat, en forma de copa profunda, entrellaçat amb líquens i teranyines, a la branca alta d’un arbre o arbust. La femella pon entre 4 i 6 ous blau-blanc pàl·lid amb finíssimes taques rogenques, que cova exclusivament ella durant 11-14 dies. Els polls deixen el niu al cap d’unes 2 setmanes.

Cant i Comportament

El cant és una de les melodies més musicals dels nostres ocells: una llarga sèrie de notes líquides i atrillades, ràpides i variades, que canten tant des d’una branca alta com en vol. El reclam més habitual és un «tswit-tswit» curt i melòdic emès en vol, que delata el seu pas pels camps.

Fora de l’època de cria es desplaça en estols sovint molt grans i sorollosos que aprofiten els camps amb llavors madures, especialment camps de gira-sol i àrees amb cards florits.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa