Astor comú

Accipiter gentilis

L’astor comú (Accipiter gentilis) és una de les rapinyaires forestals més impressionants de Santa Coloma de Farners. Àgil, ràpid i extraordinàriament hàbil entre els arbres, és un depredador especialitzat en la caça d’ocells i petits mamífers. La seva presència està estretament lligada als boscos ben conservats, on troba refugi, zones de nidificació i abundància de preses.

Família

Accipitridae

Mida

49-65 cm

de llargada

Envergadura

105-130 cm

Pes

600-2.000 g

Hàbitat

Boscos madurs

i tancats

Dieta

Carnívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

L’astor és un dels grans rapinyaires forestals d’Europa, amb un dimorfisme sexual molt accentuat: les femelles són notablement més grosses (fins a un terç més) que els mascles, una diferència que en alguns casos pot fer que semblin espècies diferents. El plomatge dels adults és gris-pissarra al dors i a la part superior del cap, mentre que les parts inferiors són blanques amb un fi barrat fosc horitzontal.

Té un cap potent amb una cella blanca molt marcada que li dona una expressió fera i una mirada penetrant amb ulls grocs o ataronjats. Els joves són molt diferents: marrons al dors i amb les parts inferiors crema amb estries longitudinals fosques.

Hàbitat i Distribució

L’astor és un especialista forestal, present a Catalunya allà on hi ha boscos madurs i suficientment extensos: Pirineus, Prepirineus, Sistema Mediterrani, Montseny, Guilleries i, en menor mesura, a les valls forestals més humides de la Catalunya central. És una espècie discreta i difícil de detectar, i sovint la primera evidència de la seva presència és el descobriment d’un niu o de plomes de presa esquarterades a un «posador» característic.

Als boscos de la Selva i del Montseny, propers a Santa Coloma de Farners, hi és present però en densitats baixes.

Tendència Poblacional

Els Atles dels ocells nidificants de Catalunya mostren una població estable a llarg termini, amb una distribució que segueix de prop la disponibilitat de boscos madurs. Després d’haver patit una caça intensa a mitjans del segle XX, la població s’ha recuperat gràcies a la protecció legal. Tot i això, la tala forestal intensiva, l’aterrament d’arbres niu i la persecució il·legal continuen sent les seves principals amenaces.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: És una caçadora d’extraordinària agilitat dins els boscos: vola entre els troncs amb una velocitat sorprenent i utilitza la sorpresa per capturar ocells mitjans com tudons, garses, gaigs i tords, així com mamífers de la mida d’esquirols i conills joves. Captura les preses amb les seves urpes molt llargues i potents, sovint a terra. Les femelles, més grosses, prenen preses notablement més grans que els mascles.
  • Reproducció: Cria entre març i juliol. Construeix un niu voluminós i ample en un arbre gros, sovint a 15-25 metres d’altura, que pot ampliar i reutilitzar any rere any. La femella pon entre 2 i 4 ous que cova durant uns 36-38 dies. Durant la cria és extraordinàriament territorial i agressiva, atacant qualsevol intrús (inclosos humans) que s’acosti al niu.

Cant i Comportament

El reclam més característic és un «kek-kek-kek» repetitiu emès des del territori, sobretot durant la primavera. El vol és potent: alterna batecs ràpids amb planeigs curts, sovint a baixa altura i seguint les ondulacions del terreny.

Té un caràcter excepcionalment cautelós i discret —pot viure durant anys en un bosc sense ser detectat per gairebé ningú—, però quan es defensa al niu mostra una agressivitat realment formidable que el converteix en un dels rapinyaires més temibles d’Europa.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa