Tudó

Columba palumbus

El tudó (Columba palumbus) és el colom silvestre més gran d’Europa i una espècie molt habitual als boscos, camps i zones periurbanes de Santa Coloma de Farners. Es reconeix fàcilment per la seva gran mida, el plomatge gris blavós i les característiques taques blanques als costats del coll. S’alimenta principalment de llavors, fruits i brots vegetals, i és una peça important dels ecosistemes forestals i agrícoles del territori.

Família

Columbidae

Mida

40-42 cm

de llargada

Envergadura

75-80 cm

Pes

460-570 g

Hàbitat

Boscos

marges agrícoles, parcs...

Dieta

Granívora i Herbívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

El tudó és el més gran dels colúmbids europeus i un dels ocells més grans dels nostres boscos, sovint sorprenent els observadors per la seva mida considerable. Té el cos robust, amb el cap relativament petit en proporció. El plomatge és predominantment gris pissarra suau, amb el pit d’un to rosat-vinós característic, el cap i el coll de tons grisos-blau. La marca més distintiva són les dues vistoses taques blanques als costats del coll (una a cada banda, formant com un «collar» incomplet), molt visibles fins i tot a distància.

En vol mostra també una marcada banda blanca al braç de cada ala. Els joves no tenen encara el collaret blanc i tenen el pit més apagat. Té els ulls d’un groc pàl·lid i el bec rosat amb la punta groga.

Hàbitat i Distribució

El tudó és present arreu de Catalunya, des dels boscos més apartats fins als parcs urbans de Barcelona. Tradicionalment lligat als boscos i a les zones agrícoles, ha experimentat una notable urbanització durant les darreres dècades, colonitzant ciutats grans i pobles, on troba aliment abundant i absència de pressió cinegètica.

A la Selva i a Santa Coloma de Farners és comú tant als boscos i conreus com als parcs i jardins.

Tendència Poblacional

La tendència és clarament positiva. El tudó ha estat una de les espècies guanyadores de les transformacions del paisatge català: l’increment de la massa forestal, l’augment de cultius de cereal i la urbanització han afavorit la seva expansió. Avui és una de les aus més abundants i visibles del territori.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: Té una dieta variada: grans i llavors (incloses moltes restoles agrícoles, sobretot cereals i lleguminoses), glans (un aliment clau durant la tardor i hivern als boscos d’alzina i roure), brots tendres, fulles d’arbustos i de coles silvestres, fruits silvestres, baies. A les ciutats, també aprofita restes humanes.
  • Reproducció: Cria entre març i agost, sovint amb 2-3 postes anuals. Construeix un niu molt rudimentari, fet de branquetes deixades anar fluixes en una forquilla d’arbre (sovint és tan fragil que es veuen els ous des de baix). La femella pon dos ous blancs incubats per ambdós pares durant 16-17 dies. Els polls són alimentats amb «llet de colom», una secreció rica en nutrients que els pares produeixen al pap. Deixen el niu al cap de 28-29 dies.

Cant i Comportament

El cant és un «coo-cooo-cooo-coo-coo» suau i monòton, amb 4-5 notes amb un patró característic que el distingeix de la tórtora turca, emès des d’un punt elevat. Té un vol potent i sorollós: el batec de les ales en envolar-se produeix un so audible.

Durant els festejos primaverals fa vols nupcials espectaculars, ascendint amb forts batecs i deixant-se caure en planeig amb les ales esteses. És el colúmbid més valent i grossos dels nostres boscos.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa