Sylvia atricapilla
El tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) és un petit ocell molt comú als boscos, bardisses i zones arbrades de Santa Coloma de Farners. Es reconeix fàcilment pel característic «casquet» del cap: negre en els mascles i marró rogenc en les femelles. Discret però molt actiu, s’alimenta principalment d’insectes, fruits i baies, i destaca pel seu cant melodiós i variat, considerat un dels més agradables entre les aus forestals europees.
Sylviidae
13-15 cm
de llargada
20-23 cm
14-22 g
Boscos
amb ambients arbrats
Insectívora
El tallarol de casquet és un dels tallarols més comuns i fàcils d’identificar gràcies al seu característic «casquet» o capell negre del mascle. Té el cos gris-marró fosc al dors i clarament més pàl·lid a les parts inferiors, amb el cap d’un patró diferent segons el sexe: el mascle té un capell ben definit, brillant i d’un negre intens que es talla netament al darrere de l’ull i a la nuca.
La femella té el casquet d’un castany-marró vermellós igualment definit, una característica única entre els tallarols. Els joves recorden la femella però amb el capell més apagat. La resta del plomatge és gairebé idèntic entre sexes: cos gris-marró uniforme. Pic prim i punxegut, característic dels sylvids.
Present arreu de Catalunya en qualsevol ambient arbrat amb sotabosc: alzinars, rouredes, fagedes, boscos mixtos, boscos de ribera, parcs urbans amb arbustos, jardins frondosos. A la Selva i a Santa Coloma de Farners és un dels passeriformes més habituals durant tot l’any, especialment a partir de la tardor quan la població local es veu reforçada amb migradors.
El SOCC mostra una població estable o lleugerament en augment a Catalunya, amb una hivernada cada cop més important a terra baixa. El canvi climàtic i la disponibilitat hivernal de fruits ornamentals als jardins urbans han afavorit la hivernada al territori, fet que ha modificat el patró migratori clàssic de l’espècie.
El cant del tallarol de casquet és un dels més bonics i variats dels tallarols, una sèrie melodiosa, flautejada i rica en variacions, sovint comparada amb el cant del rossinyol per la seva qualitat (encara que més curt i amb menys variació).
El reclam és un «tek-tek-tek» sec, semblant al de la merla però més suau. És un ocell discret que prefereix la cobertura vegetal i sovint passa més desapercebut del que la seva abundància faria pensar.
Altres ratapinyaires del terme
