Sitta europaea
El pica-soques blau (Sitta europaea) és un petit ocell forestal molt actiu i fàcilment reconeixible pel seu dors blau grisós, el ventre ataronjat i la seva habilitat única per desplaçar-se pels troncs dels arbres en qualsevol direcció, fins i tot cap per avall. Habitual als boscos madurs de Santa Coloma de Farners, s’alimenta d’insectes, aranyes, llavors i fruits secs. La seva presència és un bon indicador de la qualitat dels ecosistemes forestals i de l’existència d’arbres vells amb cavitats naturals.
Sittidae
12-14,5 cm
de llargada
22,5-27 cm
17-28 g
Boscos madurs
caducifolis i mixtos
Insectívora
El pica-soques blau és un dels ocells forestals més originals i fàcils d’identificar pel seu comportament únic: és l’única au europea que pot baixar pels troncs amb el cap cap avall, una proesa que el distingeix immediatament dels picots o dels raspinells. És un ocell petit i compacte, sense gairebé coll visible.
Té el dors d’un blau grisós uniforme, una franja negra ben marcada que travessa l’ull, des del bec fins al darrere del coll, la barba blanca, el pit blanc-crema i els flancs i la zona anal d’un castany rovellós (més intens en els mascles). La cua és curta i el bec llarg, recte i fort, en forma de cisell. No hi ha dimorfisme sexual gaire marcat.
A Catalunya és present arreu dels boscos madurs caducifolis i mixtos, sempre que hi hagi arbres grans i vells amb cavitats per niar. Té predilecció pels rouredes, fagedes, castanyedes i alzinars amb roures, i és absent o molt escàs a les pinedes pures, els boscos joves i les zones desforestades. A la Selva i a les Guilleries és comú als boscos més madurs.
El SOCC mostra una població estable a Catalunya, beneficiada per la maduració del bosc. La seva relativa abundància actual és superior a la d’altres dècades, però segueix limitada per la disponibilitat d’arbres prou madurs amb cavitats.
El cant és inconfusible: un «diuh-diuh-diuh-diuh» alt, ressonant i metàl·lic que recorda un xiulet flautejat repetit, emès sovint des d’un punt prominent. També té reclams curts «twit-twit» o «sirrr» estridents.
La seva conducta de baixar pels troncs el fa fàcil d’identificar fins i tot des de lluny: si veieu un petit ocell baixant cap per avall pel tronc d’un roure, és gairebé segur un pica-soques blau.
Altres ratapinyaires del terme
