Pardal xarrec

Passer montanus

El pardal xarrec (Passer montanus) és un petit ocell molt semblant al pardal comú, però fàcilment diferenciable pel seu característic casquet marró i les taques negres a les galtes blanques. A Santa Coloma de Farners és habitual en zones agrícoles, boscos oberts, masies i espais rurals, on troba aliment i llocs adequats per nidificar. Granívor però també consumidor d’insectes durant l’època de cria, és una espècie que contribueix a mantenir l’equilibri dels ecosistemes agraris i forestals.

Família

Passeridae

Mida

12,5-14 cm

de llargada

Envergadura

20-22 cm

Pes

19-25 g

Hàbitat

Camps oberts

amb arbres, marges...

Dieta

Granívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

El pardal xarrec és el cosí més rural del pardal comú, amb una distribució i ecologia parcialment diferenciades. És lleugerament més petit que el pardal comú, però la seva característica més distintiva és el patró del cap, igual en mascles i femelles: capell d’un castany-roig encès uniforme, galtes blanques amb una taca negra ben definida i arrodonida al centre, i una gran taca negra més petita a la barba.

El dors és castany ratllat de fosc, les parts inferiors clares-blanquinoses i el ventre crema. Aquesta uniformitat sexual contrasta amb el pardal comú i és un dels millors trets per identificar-lo.

Hàbitat i Distribució

A diferència del pardal comú, el pardal xarrec defuig els centres urbans i prefereix els ambients rurals i agrícoles oberts. Es troba a les vores dels pobles, a les masies aïllades, als marges de conreus, a les bardisses entre camps, sempre que hi hagi arbres o construccions on niar i camps oberts on alimentar-se. A la Selva és comú al mosaic agrícola al voltant de Santa Coloma de Farners.

Tendència Poblacional

A Catalunya, el SOCC mostra una població globalment estable, però a moltes zones d’Europa occidental el pardal xarrec ha experimentat un descens espectacular, lligat a la intensificació agrícola, la pèrdua de marges arbrats i la disminució de la diversitat de cultius.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: Té una dieta majoritàriament granívora: llavors d’herbàcies, gramínies, mala herbes, restoles de cereals… Durant la cria captura nombrosos invertebrats (insectes, aranyes) per alimentar els polls, ja que aquests necessiten proteïna animal per créixer. Forma estols sovint mixts amb pardals comuns i fringíl·lids a l’hivern.
  • Reproducció: Cria entre abril i agost, amb sovint dues postes anuals. Nia en forats d’arbres vells, caixes-niu, escletxes de masies i edificis rurals, i ocasionalment en grans nius de còrvids (parasitant la part interior). La femella pon entre 4 i 6 ous incubats durant 11-14 dies. Els polls deixen el niu al cap d’unes 2 setmanes.

Cant i Comportament

El cant és similar al del pardal comú però lleugerament més agut i pur, una sèrie de «txilp-txilp» curts. Té un comportament més tímid i menys familiar amb els humans que el pardal comú. És una espècie social i sovint forma estols nombrosos a la tardor i hivern, sobretot a zones de cereal i marges. Tradicionalment, en català se l’anomena «pardal de teulada» o «pardal de camp» en algunes zones.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa