Oreneta cuablanca

Delichon urbicum

L’oreneta cuablanca (Delichon urbicum) és una petita au migradora molt vinculada als pobles i zones habitades de Santa Coloma de Farners. Es reconeix fàcilment pel seu plomatge negre blavós, el ventre blanc i la característica taca blanca sobre la cua que li dona nom. Durant la primavera i l’estiu forma colònies de nidificació en edificis i construccions, mentre captura insectes en ple vol amb una gran habilitat. La seva presència és un dels senyals més clars de l’arribada del bon temps.

Família

Hirundinidae

Mida

13-15 cm

de llargada

Envergadura

26-29 cm

Pes

15-23 g

Hàbitat

Cels oberts

sobre nuclis urbans

Dieta

Insectívora

En aquesta fitxa

Descripció i Plomatge

L’oreneta cuablanca és una de les hirundínides més característiques i visibles del paisatge urbà i rural català, sovint confosa amb l’oreneta vulgar però amb un patró ben diferent. Té el cos compacte, el dors negre amb brillantor blau-violeta i, sobretot, un carpó (la part baixa del dors, just per damunt de la cua) totalment blanc que la fa inconfusible en vol des de baix.

Les parts inferiors són completament blanques, sense la gola taronja-vermellosa de l’oreneta vulgar. La cua és curta i només lleugerament forcada, no els punxons tan llargs de l’oreneta vulgar. No hi ha dimorfisme sexual marcat. Les potes són emplomallades amb fines plomes blanques, un caràcter únic entre les nostres orenetes.

Hàbitat i Distribució

Estretament lligada a les construccions humanes: nia en colònies a les façanes d’edificis (sota els ràfecs, en racons protegits), tant a ciutats com a pobles, masies i edificacions agrícoles. També, més rarament, nidifica a cingles naturals. A la Selva i Santa Coloma de Farners és una visitant estival ben present als cascs urbans, on forma colònies a l’exterior de cases i blocs.

Tendència Poblacional

Els seguiments mostren una població globalment estable, encara que algunes zones registren descensos lligats a la pèrdua de nius per accions humanes (retirada deliberada o reformes d’edificis). És una espècie protegida i els seus nius no es poden destruir durant el període de cria.

Alimentació i Reproducció

  • Alimentació: S’alimenta exclusivament d’insectes voladors petits (mosques, mosquits, formigues alades, pugons en vol), que captura en vol obrint el bec. Caça a alçades mitjanes i altes, sovint a molta altura quan fa bon temps.
  • Reproducció: Cria entre abril i agost, amb sovint dues postes anuals. Construeix un niu característic en forma de quart d’esfera (mig globus) tancat amb només un petit forat d’entrada, fet de boletes de fang barrejat amb saliva, enganxat sota una sortida horitzontal (un ràfec, una cornisa). La femella pon entre 3 i 5 ous blancs incubats durant 13-16 dies. Els polls deixen el niu al cap de 25-32 dies.

Cant i Comportament

El reclam és un «trrt-trrt» sec emès en vol, i el cant és una sèrie de notes melòdiques, més suau que el de l’oreneta vulgar. És una espècie molt social: forma colònies on diverses parelles nidifiquen molt a prop l’una de l’altra, i fora del període de cria s’agrupa en grans estols, especialment durant la migració. Veure’n centenars en vol abans de partir cap a l’Àfrica al setembre és un dels espectacles més vistosos de la pre-tardor.

Continua explorant

Altres ratapinyaires del terme

Aligot comú

Aligot vesper

Astor comú

Citar aquesta fitxa

Informació de la fitxa