Phylloscopus collybita
El mosquiter comú (Phylloscopus collybita) és un petit ocell insectívor molt habitual als boscos, jardins i zones arbrades de Santa Coloma de Farners. Tot i el seu aspecte discret, és fàcil de detectar gràcies al seu característic cant repetitiu, especialment durant la primavera. Actiu i inquiet, es desplaça constantment entre les branques buscant insectes i altres petits invertebrats, contribuint al control natural de nombroses espècies i al bon funcionament dels ecosistemes forestals.
Phylloscopidae
10-12 cm
de llargada
15-21 cm
6-9 g
Boscos
i ambients arbrats
Insectívora
El mosquiter comú és un petit passeriforme discret però extraordinàriament abundant a l’hivern, considerat un dels ocells més nombrosos de Catalunya en aquesta època. És diminut, esvelt i d’aspecte poc cridaner: plomatge marró-oliva-verdós uniforme al dors, parts inferiors crema-blanquinoses, una fina cella clara per damunt l’ull i un bec fi i punxegut.
Les potes són fosques (caràcter útil per distingir-lo del mosquiter pàl·lid, que les té més clares). No hi ha dimorfisme sexual ni estacional gaire marcat. La seva mida, la coloració uniforme i el comportament constant en moviment són els seus trets més diagnòstics.
A Catalunya, el mosquiter comú té un patró curiós: com a nidificant és relativament escàs i lligat sobretot a zones humides muntanyenques (Pirineus, Prepirineu, Montseny), però com a hivernant esdevé un dels ocells més abundants i ben repartits del territori. Centenars de milers de mosquiters arriben cada tardor des del centre i nord d’Europa per passar l’hivern a la nostra terra.
A la Selva és un visitant hivernal extraordinàriament habitual a tota mena d’ambients amb arbrat.
El SOCC mostra una població hivernal estable i molt nombrosa. És probablement el segon o tercer passeriforme més abundant a Catalunya durant l’hivern, just darrere la merla i el tallarol de casquet en algunes zones.
El cant és onomatopeic i molt fàcil d’identificar: un «txif-txaf-txif-txaf-txif-txaf» alternant dues notes, repetit monotonament durant minuts, d’on prové el nom popular en castellà («mosquitero común» pel nom científic, però «chifchaf» pel seu cant). El reclam és un «huiit» curt i ascendent, sovint sentit a l’hivern als nostres jardins.
És un ocell sempre en moviment, inquiet, batent la cua i les ales en una postura característica, que el fa fàcil d’observar tot i la seva mida diminuta.
Altres ratapinyaires del terme
